LA CRÒNICA
Una travessa milionària
De les nombroses incerteses que ens ha deixat l'onzena jornada de l'OK Lliga, es desprèn una reflexió irrefutable: el Lleida va triar un mal cap de setmana mediàtic per guanyar a Reus. Enmig de la lluita aferrissada entre el Liceo, el líder, i el Barça, i les seves respectives ensopegades consecutives, la victòria divendres al coliseu roig-i-negre dels de la Terra Ferma, l'equip revelació per dret propi, en certa manera es va diluir. Albert Folguera tenia la fórmula secreta i ja sabia com guanyar a Reus des d'una banqueta. Va assaborir el plaer –orgàstic, segons Alberto Mazón, quan va assaltar la mateixa pista a les files d'aquell Flix atòmic ja fa molts anys–amb l'Igualada en el cinquè partit de la semifinal de la temporada 2003/04, el dia (15 de juny) que el porter Joan Carles Vadillo –tècnic del Mataró, líder de primera estatal– es va acomiadar de l'afició del Baix Camp amb llàgrimes als ulls. Després, Folguera es va redimir i va tornar al club reusenc el disgust dirigint-lo en la copa de Lloret del 2006, la de la paella i el gol de Garcia. El Lleida acaba d'ascendir, semblava que lluitaria només per sobreviure i, encara que el seu entrenador no en vulgui ni sentir parlar, ja fa camí per jugar la copa. Bloc de la temporada passada, més fitxatges de primera estatal i cinquè.
Sigui com vulgui, el Barça va fallar divendres a Blanes (2-2) en el context de la lliga de més dificultats dels últims anys. Però vet aquí que el punt sumat no va ser una pèrdua sinó que va suposar una retallada perquè el Liceo no va saber gestionar la seva posició dominant i es va estimbar a Sant Sadurní l'endemà (3-2). La primera derrota en la lliga dels gallecs es va escenificar tot just a la vila natal de la seva estrella: Jordi Bargalló. Tot fa pensar, doncs, que els duels directes entre el campió d'Europa i els blaugrana –5 de gener, Liceo-Barça i 1 de juny, a l'inrevés– acabaran sent decisius. malgrat que abans tots dos poden perdre bous i esquelles. Per acabar d'esmicolar la travessa, l'Igualada va vèncer a la pista del Vendrell i el Calafell va guanyar a Sant Hipòlit remuntant un 3-1 advers.
El Noia ha fet un inici dolent, molt per sota de les seves possibilitats. L'equip va ser tercer l'any passat i subcampió de copa. Tret de Francesc Bargalló i Oriol Bargalló, el porter suplent, té els mateixos jugadors i el mateix entrenador, Ferran López. Aquest, que la continuïtat no doni fruits per una malèvola conjunció astral, és un mal, però, que també ha patit el SHUM, revelació el curs anterior, i que abans també havia sofert el Lloret, que va ser cinquè amb Tibau de tècnic, va renovar tota la plantilla i va baixar. En la revista La Grada, que es reparteix abans dels partits a Sant Sadurní, López, un tècnic estudiós de nova generació molt allunyat del limitat “pit i collons” dels homòlegs de la vella guàrdia, feia abans del duel contra el Liceo reflexions interessants: “Si quan feia cinc anys que era tècnic era bo, no pot ser que amb cinc anys i tres mesos ja no serveixi. No em perdonaria mai llançar la tovallola.” El Liceo es va queixar de l'arbitratge. De fet, ja fa dies que repeteix la cançó. Via Twitter assegura que el van maltractar, que li va faltar el respecte i recalca que els van assenyalar 24 faltes i al Noia només 14: “Escandalós espectacle arbitral.” No sé si es pot sancionar un club pel que diu a través de Twitter. Pot el comitè demanar als senyors del Twitter bloquejar-lo? No hi ha jurisprudència sobre això, encara. Al marge de l'emprenyament del Liceo i en relació amb les faltes, proposo que els àrbitres no vegin el marcador perquè tenen el mal costum d'encallar-se a les 9, 14 i 19...És a dir quan la sanció següent implica falta directa.
L'altra gran notícia del cap de setmana prové de Blanes. El porter Jaume Llaverola, que compleix la 21a temporada a l'elit, seguirà fins al curs 2014/15. Qualitat, dedicació i genolls de ferro.