Veritable final anticipada?
Hoquei sobre patins. Els campions dels tres últims cursos, el Barça i el Liceo, s'han citat en uns quarts inversemblants de la lliga europea. El Valdagno, que fa por, gran beneficiat teòric
Tret del Barça, que jugarà el partit de tornada a casa, els altres tres catalans classificats per als quarts de final de la lliga europea, el Noia, el Reus i l'Igualada, afrontaran com a segons dels seus respectius grups el segon partit a fora, una dificultat afegida. El cert és que, en línies generals, els emparellaments es presenten durs en el context d'una competició que s'entreveu de gran nivell. El fet que el Barça i el Liceo s'hagin trobat tan prematurament n'és un símptoma evident. Els gallecs són els campions dels dos últims cursos (2012 i 2011) i els blaugrana es van endur el títol el 2010 i són l'equip més llorejat de la competició, amb 19 corones. Ara bé, el Barça, que va perdre la final l'any passat contra el Liceo, té clar que és millor enfrontar-se al conjunt de Carlos Gil –el líder de l'OK Lliga i futur campió si no té un daltabaix–a doble partit que no pas en un duel únic.
Déu n'hi do el Valdagno
Els que es freguen les mans amb aquest emparellament són els italians del Valdagno, que es deslliuren de dos aspirants solvents i només haurien de lluitar amb els gallecs o els blaugrana en una hipotètica final. Els del Vèneto van presentar la candidatura de manera sòlida relegant tot just el Liceo al segon lloc del grup dissabte passat endossant-li un 7-3 que intimida. L'atenuant per part del conjunt de Carlos Gil va ser la baixa dels dos germans Lamas. La golejada, però, deixa ben clar quin peu calça el Valdagno. El conjunt que lidera Pedro Gil, a més, havia derrotat dies abans el Forte dei Marmi –un equip prou arregladet, com es va veure al Vendrell en la CERS– en la lliga italiana per 18-5, amb 12 gols del sadurninenc. L'altre gran fitxatge del campió de la lliga italiana és el portuguès Sergio Silva (Benfica). Ja era en l'equip l'argentí Carlos Nicolía, un internacional de primer nivell. El Valdagno ha tirat la casa per la finestra per guanyar per fi a Europa.
MALAMENT
Dels quatre catalans, només els blaugrana tenen el partit de tornada a casaPODER ITALIÀ
Pedro Gil, Sergio Silva i Carlos Nicolía volen fer campions els transalpinsMés catalans que mai en la final de la CERS
El Mopesa Vilanova, el Moritz Vendrell i el Vic, i el vigent campió, el Bassano italià, s'han classificat per disputar la final a quatre de la CERS. Des que el títol es decideix amb aquest sistema (2008) mai hi havia hagut tres equips catalans. Només en una edició d'aquest format, el títol va ser per a un equip català: el Mataró el 2009. Els equips del Principat intentaran recuperar l'hegemonia que van tenir en la primera dècada d'aquest segle, quan van guanyar set títols en nou anys. El Vic el 2001, el Voltregà el 2002, el Reus el 2003 i el 2004, el Barcelona el 2006, el Vilanova el 2007 i el Mataró el 2009 van ser campions. En tres d'aquestes edicions hi va haver tres catalans en les semifinals. En tota la història de la CERS –33 edicions comptant aquesta–, només en una ocasió no hi va haver cap català en les semifinals (1981). A partir de llavors sempre hi ha hagut algun equip català en semifinals –set cops hi han arribat tres equips–. En 22 de les 32 edicions un equip català ha jugat la final i en quatre els dos finalistes han estat catalans. S'han guanyat nou títols.