Doblet heroic pel centenari
Copa de la CERS. El Moritz Vendrell va superar el Vic en la final amb un gol d'or de Costa i celebra els cent anys del club amb el seu primer títol europeu després d'haver guanyat la copa
VIC2
VENDRELL3
El Moritz Vendrell va conquerir ahir amb un gol d'or de Xavi Costa la copa de la CERS, patint de valent contra el rigor tàctic del Vic, i obté el primer títol europeu de la seva història. L'èxit, brutal, grandiloqüent, espectacular, és fruit de l'exercici del treball, el talent i la gestió, tant esportiva com directiva, i suposa una heroïcitat per a un club modest que fa un parell de mesos va guanyar el primer títol del seu palmarès –la copa– i que celebra el centenari de la seva fundació amb un doblet majestuós. El Moritz Vendrell haurà de patentar el mètode per obtenir títols empatant en els darrers instants –Selva a 2:35– i rematant la feina amb gol d'or en la pròrroga –Costa quan tan sols s'havien consumit 47 segons–, amb un guió similar al de la final de copa amb el Reus.
La primera part va començar amb propostes de defensa individual molt estricta, poques ocasions i un excés de precipitació en la selecció per part del Vendrell. Al Vic, se'l veia més fet a l'escenari tens d'una final. Titi Roca, en una triangulació dins del quadre local, va avisar. I l'exjugador del Vendrell Cristian Rodríguez va fer el primer gol del partit amb un tret creuat. El Vic havia tret petroli de la seva seriositat davant l'ímpetu, fins llavors infructuós, del Vendrell. Selva, però, va empatar de penal, comès per Grau per retenir la bola. El jugador franquícia del conjunt penedesenc va clavar un cacau que va fer embogir la parròquia local. Quan només faltaven cinc segons per a la mitja part, ell mateix va cometre falta en atac, la desena del seu equip –per 7 del Vic–. Rocasalbas va executar amb mestria la falta directa i va avançar de nou al Vic (2-1).
Bancells va avisar tot just arrencar el segon període amb un tret al pal. Feia la sensació que el Vic, que mai no va perdre boles compromeses al davant i va tenir un balanç defensiu impecable que no va permetre al Vendrell articular ni un sol contraatac en condicions, tenia la paella pel mànec. Albesa va tenir en el seu estic l'empat en la falta directa fruit de la desena del Vic, però Grau, molt segur, va neutralitzar l'acció (29'). La història es va repetir quan Carbó va ser sancionat amb blava per fer caure Costa. Albesa, el primer que en la present lliga va batre Grau en la quarta jornada tot just de falta directa, va pecar de lentitud i poca convicció. Un gerro d'aigua freda per als locals, que no trobaven la fórmula per generar situacions clares de gol, i una dosi d'autoestima per als osonencs que, a més, tot seguit i malgrat que estaven en inferioritat numèrica, van tenir l'oportunitat de sentenciar en la quinzena falta dels penedesencs. Però Cristian Rodríguez, quan ja tenia batut Molina, va estavellar la bola al travesser. A 2:35 del final, el Vic va cometre la seva quinzena falta. Aquest cop va ser Selva l'encarregat de llançar-la i el gol de l'empat va fer embogir l'afició (2-2). El temps afegit va ser meteòric. Costa va desviar un tret de Barroso quan només s'havien jugat 47 segons i va consumar la gesta d'un equip molt ambiciós, alhora que provocava un desencís molt profund a les files del Vic perquè se li havia esmunyit el títol.
Paniagua i independència
El president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, va ser escridassat pel públic. La variant respecte d'altres ocasions més llunyanes i anteriors a la manifestació de l'11 de setembre és que l'escridassada es va conjugar amb els crits d'independència que ja s'havien sentit quan faltaven 17:14 en cadascuna de les dues parts de la final.
Anècdota i, avui, carrossa
L'anècdota és que la jugada en què Costa va marcar el gol d'or –un creuament amb un bloqueig– forma part d'un catàleg que té l'equip i que es diu Barça. Coincidint precisament amb la rua del Barça de futbol, l'equip sortirà avui al carrer dalt d'una carossa a dos quarts de 9 i farà un recorregut fins a la plaça Vella per oferir la copa des de l'ajuntament.