BARÇA5

BENFICA3

BENFICA7

BARÇA7

Del canvi climàtic no se n'havia sentit parlar encara quan el Barça va conquerir, com qui diu en blanc i negre –amb una samarreta blanca que fa mal d'ulls, per evitar la confusió amb la vermella del rival, i pantalons negres– la seva primera copa d'Europa el dissabte 7 de juliol de 1973, avui fa 40 anys. Sota una calor sufocant que va afegir una bona dosi d'èpica a la gesta, el conjunt que dirigia el mític tècnic Josep Lorente va trencar el gel a la pista del Benfica, al pavelló Da Luz, i va alçar un títol embrionari, el primer continental de qualsevol secció del club. Aquell grup ja llegendari va encetar un període d'esplendor que va catapultar l'hoquei blaugrana al capdamunt del panorama mundial. Amb un 7 a 7 intens, treballat i molt suat, el Barça va fer valer el 5 a 3 favorable del duel d'anada i va aconseguir la primera de les 19 copes d'Europa que atresora la secció en el seu palmarès. El títol del Barça del 1973 va suposar el vuitè català consecutiu des de la creació de la competició, després de la victòria del Voltregà i de les sis del Reus Deportiu de Joan Sabater.

El Benfica tenia a les seves files grans figures encapçalades per Livramento, considerat en l'època un dels millors jugadors del planeta. Però la figura del partit de tornada va ser el blaugrana Manel Chércoles, que va exhibir una capacitat física brutal per sobreposar-se a la calor i el fervor dels 4.000 seguidors locals.

Curiosament, el Barça va perdre aquest any la lliga europea tot just contra el Benfica a Porto, quan va ser superat en les semifinals en els penals pels portuguesos, una juguesca del destí. L'equip de Lisboa va ser el posterior campió per primer cop en la seva història, en vèncer els amfitrions –un plaer màxim, a causa de la seva rivalitat– i va tancar un dèficit històric de 40 anys.