Fins que les coses no canviïn, sempre que hi ha un gran campionat d'hoquei sobre patins de seleccions, els jugadors catalans es vesteixen amb la samarreta de la selecció espanyola i guanyen. Sempre són els grans favorits per seguir dominant el món. Amb nou jugadors de casa i un d'asturià (Toni Pérez), l'equip que prepara el tècnic català Carles Feriche afronta en el mundial d'Angola un repte que mai fins ara cap selecció ha pogut materialitzar: obtenir el cinquè mundial consecutiu, una fita mastodòntica. Alhora, i per acabar d'afegir-hi el qualificatiu de llegendari a l'hipotètic títol, una altra corona desempataria el palmarès amb Portugal (15-15). Tot plegat, en el marc del primer mundial en territori africà.

Deu anys sense perdre, 55 triomfs seguits, cinc títols mundials dels últims sis –només amb catalans–i els set últims europeus guanyats són avals grandiloqüents per considerar que Espanya és la favorita, amb el permís dels de sempre. O sigui, Portugal, l'Argentina i Itàlia. Encara que Moçambic es va colar en les semifinals del darrer mundial, jugat a San Juan el 2011 –va perdre contra Espanya per un ajustat 4-3, amb moments de pànic–, els rivals més temuts són els clàssics. Darrere d'aquests històrics, i amb una gran similitud amb Moçambic, podríem convenir que hi haurà Angola, la selecció amfitriona –amb diversos portuguesos nacionalitzats, avisa Feriche–, per intentar-se plantar a les semifinals. Excolònia portuguesa, té un grup de jugadors prou competitiu que s'ha preparat a fons i que tindrà l'aportació de l'argentí nacionalitzat Martín Payero.

Els encreuaments, si tot va com ha d'anar i generalment són faves comptades, fan preveure una semifinal entre Espanya i Itàlia, si Angola abans no dóna la sorpresa, impulsada pels 12.000 espectadors que haurien d'omplir el Multisport Pavilion de Luanda, inaugurat aquesta mateixa setmana. Portugal i l'Argentina són en l'altra part del quadre.