Reversible però sagnant

Feia 15 anys, con­cre­ta­ment des de la semi­fi­nal de Ver­ce­lli con­tra l'Igua­lada del 1998 (8-1), que el Barça no sor­tia tan escal­dat d'un par­tit euro­peu. Per­dre a la pista del Porto és rever­si­ble, i fins i tot es podria con­si­de­rar un resul­tat que entra dins dels paràmetres de la nor­ma­li­tat, perquè el con­junt lusità és un dels galls de la com­pe­tició. Sobta, però, la duresa del resul­tat (6-2), un cor­rec­tiu exces­siu que talla amb cru­el­tat una fase ben dolça.

Amb el tècnic Ricard Muñoz, el Barça havia enca­de­nat 25 par­tits sense per­dre en el temps regla­men­tari des que es va estim­bar en la copa con­tra el Ven­drell (7-3) i Gaby Cairo va ser des­tituït. L'única des­feta la va encai­xar en els penals de la semi­fi­nal de la lliga euro­pea con­tra el Ben­fica jus­ta­ment al Dragão Caixa, l'esce­nari maleït d'on dis­sabte va sor­tir esto­vat. És clar que la con­junció astral no era la idònia, però també és evi­dent que l'equip ha d'extreure con­clu­si­ons de l'acci­dent. Els tres gols de l'inter­na­ci­o­nal por­tuguès Ricardo Oli­veira, Caio, ins­pi­rat i des­bo­cat, en només deu minuts van des­ta­ro­tar com­ple­ta­ment el con­junt de Muñoz, que es va veure obli­gat a arris­car més del compte –el con­tra­a­tac del 6-2 és una com­bi­nació per­fecta local sense obs­ta­cles–. Mai fins ara en aquesta tem­po­rada el Barça havia mar­cat només dos gols –n'acu­mu­lava una mit­jana de més de vuit per matx– i mai n'havia rebut sis. És cert, però, que al marge de la final de la super­copa con­tra el Reus (3-3 i títol en els penals), els blau­grana no havien jugat mai con­tra rivals de pri­mera fila. “La der­rota és un bon toc d'atenció i ens ha d'aju­dar a millo­rar i a ser cons­ci­ents que s'ha de tre­ba­llar molt perquè hi ha rivals molt pre­pa­rats”, adver­teix Muñoz.