Carles Feriche (Barcelona, 1959) va anunciar ahir envoltat de familiars, amics i jugadors i en una compareixença pública molt emotiva que deixa el càrrec de seleccionador espanyol després d'una etapa de poc més de vuit anys d'èxits fins ara mai vistos i difícilment igualables: cinc mundials, quatre europeus i cap partit perdut. Plega perquè considera que el seu discurs s'ha desgastat i descansarà fins al 30 de juny. Després, escoltarà ofertes. Per rellevar-lo sona, lògicament, el nom de Quim Paüls, ja integrat en el cos tècnic de la federació com a seleccionador júnior i amb experiència en l'alt nivell després d'haver dirigit el Barça (2005-2009).

El tècnic barceloní va substituir Catxo Ordeig en l'etapa més gloriosa de l'hoquei sobre patins català. Amb equips formats exclusivament per jugadors del Principat, tret de la inclusió en les dues últimes convocatòries de l'asturià Toni Pérez, Espanya ha guanyat amb ell cinc mundials i quatre europeus consecutius. Feriche, a més, plega invicte. Cert és que l'hoquei sobre patins es redueix, pel que fa a títols, a Espanya, Portugal, Argentina i Itàlia –França comença a treure el cap– , però no és menys veritat que mai cap d'aquestes seleccions havia conquerit cinc mundials consecutius. Portugal era la millor fins ara en aquest sentit, amb quatre títols consecutius en dues etapes diferents de domini esplendorós.

El primer que va apostar per Carles Feriche en un equip d'elit va ser l'expresident del Vila-seca Josep Maria Pujals, que li va confiar el rumb de l'equip a la divisió d'honor en la temporada 1995/1996. Més tard es va consagrar obtenint el primer títol de la història del Vic, la copa d'Alcobendas, el 1999. També va ser seleccionador estatal femení entre el 1999 i el 2004 i va guanyar el mundial del 2000. Com a jugador, va militar al Col·legi Escolapis de Sarrià, el Barcino i l'Espanyol. Una de les seves grans virtuts, al marge dels aspectes tècnics i de motivació, ha estat gestionar amb encert la renovació de la selecció espanyola sense canvis traumàtics.