Una vegada més, el plan­te­ja­ment tàctic de Gui­llem Cabes­tany va ser impe­ca­ble i el seu equip el va dur a terme sense alte­rar ni una coma del guió que havia pre­pa­rat l'entre­na­dor a par­tir de la infe­ri­o­ri­tat tècnica i de rotació mani­fes­tes del seu equip res­pecte del gran Barça. Els seus juga­dors hi van creure perquè en qua­tre dies a les ban­que­tes el de Sant Pere Riu­de­bit­lles s'ha gua­nyat una gran cre­di­bi­li­tat, la sort també els va acom­pa­nyar i la resta de fui­tes i aspec­tes impre­vi­si­bles sem­pre pre­vi­si­bles con­tra un equip de la qua­li­tat del blau­grana els va resol­dre el por­ter Xevi Puigbí, heroi a Lleida sense el qual el pla per­pe­trat per Cabes­tany no s'hau­ria pogut exe­cu­tar amb tal mes­tria.

El curiós del cas és que, per als no ave­sats, val a dir que Cabes­tany ja fa set­ma­nes que va anun­ciar que plega a final de tem­po­rada després d'haver obtin­gut dos títols el curs pas­sat –la copa i la CERS– i de con­si­de­rar que tanca una etapa. Sí, com Guar­di­ola, exacte. Allò dels cicles tan impor­tant en esport quan es parla d'entre­na­dors i del seu dis­curs moti­va­dor. Queda fora de qual­se­vol dubte la pro­fes­si­o­na­li­tat del tècnic, bea­ti­fi­cat i san­ti­fi­cat ja de per vida a la vila pene­de­s­enca en el marc d'un club històric i amb tra­dició però que mai no havia gua­nyat un títol fins que ell, entre­na­dor novell i exju­ga­dor inter­na­ci­o­nal, hi va ater­rar. Pri­mer va clas­si­fi­car l'equip per jugar la copa, després el va situar en la CERS, l'any pas­sat va fer embo­gir el món de l'hoquei sobre patins i entre dijous i ahir es va car­re­gar els tres millors equips del fir­ma­ment d'aquest esport: el Liceo, el Reus i el Barça. Per cert, aquest estiu va per­dre els qua­tre juga­dors més impor­tants del curs pas­sat.