Tot just aquest dimarts va fer tretze anys que el Blanes va guanyar la copa, l'únic títol de la seva història. L'equip selvatà que aleshores dirigia Xavi Albet va derrotar per 3-2 el Voltregà en la final amb dos gols de Joan Feixas. Premonitòriament, la copa d'aquell any es va jugar a l'Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, el pavelló del club on va recalar el de Torrelavit quan va deixar el Blanes. “Segurament aquella bona actuació va influir en el meu fitxatge posterior pel Noia”, admet Feixas, que rememora l'èxit: “Et sents important i decisiu i a més fas gols. Estic molt orgullós d'aquella etapa, que va coincidir amb el meu esclat com a jugador. Vaig començar a millorar molt tard, em va costar.”

L'altre títol a nivell de clubs que atresora va ser la copa del 2008 jugada a Igualada i en la qual el Noia va derrotar el Vic en la final. Els herois d'aquell torneig van ser Guillem Cabestany, Lluís Gil i Pere Varias, actual tècnic del Calafell i l'home que va cedir el braçalet de capità a Feixas.

Considera que el nou reglament ha permès la progressió d'aquest esport i que l'ha beneficiat. “Abans els partits eren molt feixucs per a l'espectador i semblava una lluita per saber qui era el més fort. El joc era massa dur.” Tàcticament, però, entén que no hi ha hagut grans variacions: “Amb el Noia juguem igual que fa deu anys en termes generals. Una altra cosa és que intentes fer menys faltes i que també hi ha hagut canvis en situacions especials com quan un equip es queda amb tres jugadors.” Per contra, la situació econòmica ha variat radicalment: “És un desastre i els que paguen els plats trencats són els jugadors. No pot ser que un club que no pagui a un jugador en fitxi un altre de més car per substituir-lo. Més val ser sincer i que et diguin clarament el que et poden pagar i no jugar amb els professionals.” El seu últim desig en l'hoquei sobre patins és evident: “Alçar la CERS a Forte dei Marmi. No és fàcil però tenim possibilitats de guanyar el títol.”