Creuen en el títol
Copa de la CERS. El Monbus Igualada i el Noia Freixenet es refien de la defensa i el seu joc de conjunt per fer front al Breganze i al Forte dei Marmi, que destaquen per les individualitats
El Monbus Igualada i el Noia Freixenet han arribat a Itàlia convençuts que tenen possibilitats de ser a la final i que poden lluitar per guanyar la copa de la CERS. Els tècnics i jugadors han estudiat els seus rivals italians, i malgrat que reconeixen que tenen un gran potencial, i que en principi surten com a favorits pel fet de jugar a casa, creuen en els poden superar i guanyar el títol. El Faizane Lanaro Breganze i l'Alimar Forte dei Marmi són dos equips que destaquen per les seves individualitats, el seu potencial en atac i el nom de les seves estrelles. Els dos conjunts catalans no tenen jugadors de tant renom en les seves files, però destaquen pels seus conjunts, que són un autèntic bloc, i per les seves virtuts defensives.
El primer a buscar un lloc en la final serà el conjunt igualadí que s'enfrontarà al Breganze. L'entrenador de l'Igualada, Francesc Monclús, reconeixia abans de marxar cap a la Toscana que feia setmanes que pensaven en aquest partit de semifinals i que resultats com ara la victòria contra el Barça al Palau Blaugrana o contra el Reus els havien fet més forts. El tècnic igualadí confia en la intensitat de la seva defensa per plantar cara al segon classificat de la lliga italiana. El Breganze destaca per la potencia del xut del portuguès Sergio Silva, la rapidesa de Gaston de Oro i les rematades al segon pal de l brasiler Claudio Filho, més conegut per Cacau. El conjunt igualadí estarà complet, i de fet ha viatjat amb els onze jugadors. El davanter Sergi Pla s'ha recuperat dels problemes que tenia al genoll que li van impedir jugar els últims partits. Aquesta setmana ja s'ha entrenat bé i està a la disposició de l'entrenador.
En la segona semifinal, el Noia Freixenet tindrà davant seu el gran favorit per aconseguir el títol: el Forte dei Marmi. A banda de ser l'organitzador, de jugar al seu pavelló –és de parquet i el coneix molt bé–, i tenir el factor públic al seu favor, també té un gran potencial de joc i grans estrelles en l'equip. Acabarà com a líder destacat la fase regular de la lliga italiana i és un equip demolidor en atac que ha marcat més de 200 gols en la lliga. La gran estrella és el jugador de Sant Sadurní d'Anoia Pedro Gil, tota una garantia de gol. En aquesta semifinal tindrà davant seu un porter que el coneix molt bé i que ell també coneix, el seu germà Lluís Gil. Es podrà veure un gran duel de germans que pot decidir qui passa a la final. El conjunt amfitrió té un altre català a les seves files, el torderenc Enric Torner, mentre que en defensa –no és de les millors armes dels italians– destaca el gallec Pablo Cancela. L'entrenador del Noia, Ferran López, respecta el potent atac dels italians però confia en el bloc que formen els seus jugadors i en la defensa tancada que poden posar en pràctica per contrarestar el seu atac. Després d'unes setmanes amb molts partits seguits, el tècnic diu que en aquesta s'han centrat exclusivament a preparar aquesta semifinal i que hi arriben en un bon moment.
ELS PROTAGONISTES
EQUIP COMPLET
Sergi Pla s'ha recuperat dels problemes al genoll i jugarà amb l'IgualadaDUEL DE GERMANS
El porter Lluís Gil i el davanter Pedro Gil es veuran les cares en la segona semifinalEls equips catalans i italians estan empatats a deu títols
Els equips de Catalunya i els d'Itàlia estan empatats a 10 títols de la copa de la CERS en les 33 edicions que s'han disputat fins ara. Aquesta 34a edició que es jugarà a Forte dei Marmi avui i demà desempatarà. En aquest rànquing de campions, Portugal és la tercera, amb 9 títols, mentre que els equips d'Espanya n'han guanyat 4. Els 10 títols catalans els han aconseguit 9 equips diferents, ja que el Reus Deportiu va repetir i en té dos. La resta només han guanyat un cop. El Tordera va ser el primer l'any 1986, però fins dotze anys més tard no va arribar el segon, que va guanyar el Noia el 1998. A partir de l'any 2001 van arribar un seguit de set títols en nou edicions, que van ser per al Vic (2001), el Voltregà (2002), el Reus –dos cops seguits, el 2003 i el 2004–, el Barça (2006), el Vilanova (2007) i el Mataró, que va tancar el cicle l'any 2009. El darrer fins ara el va aconseguir l'any passat el Vendrell. A banda de guanyar els títols, els conjunts catalans també han arribat a finals i han aconseguit 17 subcampionats repartits entre 12 equips. En total, 14 clubs catalans diferents han estat finalistes en 27 ocasions, destacant el Noia, el Tordera, el Vic, el Reus i el Vilanova, amb tres cada un. Aquesta proliferació de finalistes ha fet que cinc vegades la final l'hagin disputat dos equips de Catalunya: Vic-Noia el 2001, Reus-Lleida el 2003, Barça-Vilanova el 2006, Mataró-Lloret el 2009 i Vendrell-Vic el 2013.