El Noia celebra la gran gesta
Copa de la CERS. Un gol d'Esteller a 37 segons del final va esterilitzar el trio del brasiler Cacau i va consumar la remuntada èpica que val el segon títol en la competició, 16 anys després
BREGANZE3
NOIA4
Un gol d'Aleix Esteller quan faltaven 37 segons per al final del partit va tombar la resistència del Breganze i va permetre al Noia celebrar la seva segona copa de la CERS, setze anys després. El conjunt de Ferran López va saber mantenir la calma en moments molt complicats quan perdia per 1-3 i va consumar una remuntada històrica.
La final de la CERS va començar amb minuts de molt de respecte. El Breganze defensava obviant els contraatacs i el Noia es va mantenir fidel a buscar les seves oportunitats a partir d'una bona defensa. Els italians veien com totes les seves jugades d'estratègia quedaven en res i ho provaven en llançaments llunyans. En el minut 5, però, Mattia Cocco, des de darrere la porteria, va fer arribar la bola a Cacau dins de l'àrea perquè aquest fes l'1-0. Jugada d'estratègia forjada a la perfecció. Com en les semifinals, el Noia no es va posar nerviós i, a partir d'aquí, va tenir les seves. En el 9', Aleix Esteller va rebre una bola dins l'àrea que, en girar-se, no va poder rematar. Dos després i just en entrar a pista, el capità Joan Feixas va posar una marxa més i, per velocitat, va deixar enrere el seu defensor per fer l'1-1.
Els sadurninencs van seguir tallant les jugades del Breganze i buscant el gol que quasi va tenir Marc Julià en un un contra un, després de robar una bola als italians; però el marcador ja no es va moure.
La segona part va començar amb una doble ocasió de Sergio Silva, que va topar amb el mur, amb Luis Gil. Com una galleda d'aigua freda van caure dos gols quasi bé consecutius en el minut 30' de Cacau, signant així el trio de gols. Sergio Silva va xutar des de mitja pista i ell va canviar la trajectòria a la bola en el 1-2 i en el tercer entrant de l'àrea va creuar la bola a Gil.
Vint-i-cinc segons després, Eloi Mitjans va desaprofitar un penal topant amb un molt encertat Juan Oviedo. L'equip no es va posar nerviós malgrat que el brasiler Cacau va disposar d'una altra clara ocasió i, llavors, va aparèixer una combinació buscada. Després de provar-ho a l'inici de la segona part dues vegades i una tercera, no va ser fins a la quarta quan Pau Bargalló, venint de darrere, va deixar la bola a Aleix Esteller perquè aquest reduís distàncies amb el 2-3 des de dins del quadre.
El cambrilenc Francesc Gil va disposar d'un parell de contraatacs i Luis Gil va tornar a salvar els seus amb una doble aturada. Llavors, com va passar en les semifinals, un Marc Julià que acabava de saltar a la pista va agafar la bola i va clavar l'empat en el minut 39. La igualada va deixar moments bojos amb contraatacs d'uns i altres que van precedir de nou a minuts de respecte. El partit s'acabava i s'olorava de nou la pròrroga, però l'èpica va aliar-se amb el Noia. Un xut d'Eloi Mitjans des de mitja pista el va tocar Aleix Esteller per culminar la remuntada amb el 4-3 i portar així la segona copa de la CERS cap a Sant Sadurní d'Anoia.
Aleix Esteller, MVP de la final
L'MVP de la final va recaure amb mereixement en l'estilet Aleix Esteller, que va marcar el gol més important fins ara de la seva trajectòria esportiva i va fer embogir els aficionats de Sant Sadurní. Esteller va desviar el tret d'Eloi Mitjans i va consumar la doble gesta contra equips italians del Noia en el seu cap de setmana més gloriós dels últims anys. El club ja tenia al palmarès una lliga europea (1988-1989), una recopa (1987-1988) i també una altra CERS (1997-1998), aconseguida el 1998. També llueix una copa continental (1989-1990) i és dels pocs equips que ha guanyat tots els títols del vell continent. L'equip serà rebut avui a l'ajuntament a 3/4 de 8 del vespre i sortirà al balcó a oferir la copa a l'afició pels volts d1/4 de 9.