El Barça ha guanyat cinc dels seus dinou títols a casa
Final a quatre de la lliga europea. També ha deixat escapar dues vegades davant la seva afició el preuat guardó. A partir de dissabte mirarà d'aixecar el 20è trofeu al Palau Blaugrana
El FC Barcelona ja sap el que és aixecar el trofeu de campió de la lliga europea a casa, davant la seva afició, tot i que només ho ha fet en cinc de les dinou ocasions en què ha estat campió. A partir de dissabte, el Barça lluitarà al Palau Blaugrana per guanyar el seu vintè títol de la màxima competició europea de clubs. Els blaugrana també saben el que és perdre aquest preuat trofeu a casa i, de les quatre finals que han perdut, en dues ocasions va ser davant la seva afició, quan s'anomenava copa d'Europa i el format era diferent.
El primer títol europeu del Barça va ser la copa d'Europa de la temporada 1972/73, que va guanyar a Lisboa contra el Benfica. El primer trofeu que va poder aixecar a casa davant la seva afició es va fer esperar fins al curs 1978/79, en què va derrotar el Reus Deportiu per 6-2 en la tornada de la final a doble partit, i aquest va ser el seu quart títol. Els blaugrana van anar guanyant la copa d'Europa –fins a vuit títols consecutius–, però la majoria de cops disputava el partit de tornada fora de casa. No va tornar a guanyar el títol davant la seva afició fins a la temporada 1982/83, quan va golejar el Sentmenat per 14-6, mentre que en la 1984/85 va superar per 6-4 el Porto en la pròrroga.
El FC Barcelona va ser el primer a organitzar la final a quatre quan es van remodelar els sistemes de competició europeus i la lliga europea es va potenciar. En la campanya 1996/97 els blaugrana van guanyar el títol a casa en derrotar, de nou, el Porto en la pròrroga per 4-3. El Barça no va tornar a organitzar una final a quatre fins a la campanya 2007/08 i va tornar a guanyar el títol a casa. Aquest cop contra el Reus Deportiu, per 5-2.
Se'n van escapar dos
Jugar el partit definitiu, ja sigui la final a un sol enfrontament o el partit de tornada a casa, no sempre ha sigut favorable als blaugrana. Dos cops van deixar escapar el títol tenint el factor pista i el suport del públic a favor. El primer va ser en el curs 1974/75, quan després d'empatar (5-5) a la pista del Voltregà, va perdre a casa per 4-6 i el títol va anar cap a Sant Hipòlit. En la temporada 1995/96, la darrera en format de copa d'Europa i partits d'anada i tornada en la final, els blaugrana van empatar a Igualada (0-0) i al Palau Blaugrana (2-2). Els igualadins es van emportar el títol en vèncer en els llançaments de penal (1-2).
A banda de guanyar cinc cops el màxim títol europeu de clubs a Barcelona, els blaugrana també han estat campions a tretze ciutats més. En l'única on han repetit ha estat Lisboa, hi van guanyar el primer títol la temporada 1972/73 i van repetir en la 1979/80. En cinc ocasions el Barça ha guanyat el títol a Portugal i en cinc més, a Itàlia. La ciutat més anecdòtica és Brussel·les, on el conjunt barcelonista va superar el Sunday belga. A Catalunya, a banda del Palau Blaugrana, va guanyar un títol a Reus –en el curs 2004/05–, i a la resta de l'Estat, ha estat campió a la Corunya i a Sevilla.
DUES DE DUES
Els blaugrana han guanyat les altres dues finals a quatre que han organitzatDUES DECEPCIONS
El Voltregà i l'Igualada el van superar a casa en una final i li van prendre el títolL'efímera Eurohockey al Palau Blaugrana
L'Eurohockey va ser una efímera competició europea de clubs que es va disputar el juliol de 1995. L'impulsor va ser Jordi Villacorta, president de la secció d'hoquei sobre patins del FC Barcelona, ja que en aquells moments hi havia un enfrontament entre alguns clubs i la CERS. En l'Eurohockey es va jugar una fase de grups en tres seus –Barcelona, Reus i Vic–, i la fase final es va disputar al Palau Blaugrana. El Barça, però, no va poder superar la fase de grups i ni tan sols va disputar els quarts de final, així que no va poder lluitar pel títol al seu pavelló. El triomf en aquesta competició europea va ser per al Novara italià, que va derrotar en la final el Porto per 7-4. La segona edició de l'Eurohockey s'havia de començar a disputar el gener del 1996. S'havia previst ampliar les dates de competició i el sistema de joc amb una fase de grups amb partits d'anada i tornada. Poc abans d'iniciar-se, però, la CERS va prohibir l'Eurohockey i va amenaçar de sancionar els clubs que la disputessin. Això va servir per veure que es necessitava un canvi, i en la temporada 1996/97 es va remodelar el sistema de competició a Europa. De la copa d'Europa que disputaven el campió de l'any anterior i els guanyadors de les lligues estatals, es va passar a una lliga europea més oberta i en la qual podien participar els millors de equips de les diverses lligues.