EL VENDRELL3

PORTO6

La fe i la il·lusió del sempre sorprenent i indiscutiblement històric Moritz Vendrell es va veure ahir superada amb escreix per la qualitat i la superioritat física del Porto, subcampió escaldat l'any passat que ahir va fer tota una declaració d'intencions contra un rival superat per les circumstàncies. El conjunt de Guillem Cabestany va competir tota la primera part, i en la segona ja no va poder contenir els atacs furibunds dels de To Neves, que, a més, es van arromangar en defensa tallant les línies de tir de Sergi Miras i vigilant les accions catalanes darrere de la porteria.

Tant en el valor numèric dels gols com en sensacions i joc, el cert és que el Porto ja va ser superior en la primera part (3-1). Ja en el primer atac, Barreiros va avisar dues vegades, una premonició. Una falta llançada per Reinaldo Ventura i rebutjada per Puigbí va anar a petar a l'estic de Jorge Silva, que va marcar l'1-0 (8') amb un tir ras i va constatar la relativa superioritat que havia exercit fins a aquell moment el seu equip. El 2-0 va arribar amb un gran contraatac executat també per Jorge Silva. Creus va reclamar falta i l'hi van assenyalar en atac, i el Porto, viu, va sortir amb molta rapidesa deixant en evidència el balanç defensiu català. La blava a Creus va deixar el Moritz amb només tres jugadors de pista, però Puigbí i la capacitat de sacrifici van trampejar la situació. Van ser minuts molt compromesos en què el partit hauria pogut quedar gairebé decidit. En el minut 18, Puigbí va aturar un penal a Caio que la defensa vendrellenca havia comès sobre ell mateix i va fer reviure de nou el seu equip. El funambulisme dels penedesencs els mantenia vius amb respiració assistida, però s'intuïa insuficient per protagonitzar una remuntada marca de la casa. Però el Porto es va adormir i va concedir contraatacs i Jordi Ferrer va fer embogir la seva nombrosa afició (2-1). Vet aquí, però, que quan millor estava jugant el conjunt de Cabestany, el Porto va apel·lar a la seva extrema qualitat i, quan faltaven 26 segons per al descans, va clavar el 3-1. La jove estrella Hélder Nunes la va engaltar de fora del quadre i Vítor Hugo, atent, va desviar la bola enganyant Puigbí, un cop molt dur d'assumir. A més, el Vendrell ja acumulava sis faltes i els lusitans, superiors físicament, només n'havien comès dues i eren a tot un món de l'amenaça de la directa.

El Porto va començar amenaçant amb dues ocasions clares de Barreiros en el segon temps, però la blava a Pedro Moreira va fer possible la falta directa llançada per Albesa (29'), l'última oportunitat de reenganxar-se al partit. El de Sant Sadurní va mirar d'ajustar-la i la bola va sortir a fora. El Porto es va menjar el Vendrell en inferioritat amb un gol d'Hélder Nunes (4-1), i Caio, pocs segons després, va fer el 5-1. Amb tot perdut, el@ Vendrell va regalar a la seva afició un final de luxe amb dos gols seguits –Albesa de falta directa i Miras de penal– i va obligar el Porto a demanar un temps mort a 1:45 per si de cas, que els miracles, de tant en tant, es fan realitat. La reacció final, malgrat que Hélder Nunes va fer el 6-3 de falta directa en la desena catalana, va ser un colofó molt digne i, segurament, irrepetible.