BARÇA3

BEN­FI­CA2

El ritme intens i l'ordre defen­siu van donar ahir el tri­omf al Barça con­tra el Ben­fica en la revenja de la semi­fi­nal del curs pas­sat i li per­me­tran avui llui­tar con­tra el Porto en la final per obte­nir el seu vintè títol, que ja fa massa temps que es resis­teix. La força del Palau va fer la resta en un par­tit igua­lat en la pri­mera part però que es va decan­tar del cos­tat del con­junt de Ricard Muñoz en el segon temps, en el qual va ser supe­rior encara que com qui diu va aca­bar dema­nant l'hora i amb la psi­cosi de l'empat por­tuguès al Dragão Caixa en l'edició de l'any pas­sat.

.João Rodrígues, un autèntic fora de sèrie, va aigua­lir d'entrada la festa (1-0) quan tan sols s'havien jugat cinc minuts. El mateix Rodrígues hau­ria pogut fer molt mal quan va enviar la bola dos cops als pals d'Egur­rola en la mateix acció de con­tra­a­tac (8'). Rei­naldo, sol, va des­a­pro­fi­tar un clar u con­tra u davant de Tra­bal (14'). En un excés de fri­vo­li­tat atès el moment i el resul­tat va pro­var d'aixe­car la bola per damunt de Tra­bal. La desena falta del Ben­fica, pro­vo­cada pel ritme intens blau­grana, va arri­bar a 9:32 del des­cans. Marc Torra va ser l'encar­re­gat d'exe­cu­tar la falta directa, però també es va esta­ve­llar davant la cla­ri­vidència de Tra­bal, molt segur. Més ner­vis per als blau­grana, que no tro­ba­ven la fórmula con­tra el campió. Miti­gats, no obs­tant això, de seguida quan Matías Pas­cual, al segon pal, va rema­tar un assistència de Rei­naldo (1-1). El Palau pre­sen­tava bona entrada i el poder d'inti­mi­dació era con­si­de­ra­ble­ment més alt tot i que el par­tit va entrar en una fase d'enso­pi­ment que al Ben­fica ja li interes­sava. Balanç defen­siu i pos­ses­si­ons llar­gues evi­ta­ven al Barça fer el joc ràpid que li agrada. Però en una bona tran­sició Pablo Álva­rez va ama­gar la línia de pas­sada i va sor­pren­dre Tra­bal amb un gran tret sec a mit­jana altura (1-2 en el 22').

Com que el pri­mer temps es va aca­bar amb 14 fal­tes per als por­tu­gue­sos i 9 per als cata­lans, de seguida hi va haver opor­tu­ni­tats en forma de direc­tes. Però ni Car­los López, pri­mer, ni Pablo Álva­rez, tot seguit, van saber mar­car. La sort es va aliar del cos­tat blau­grana, en canvi, quan Marc Torra va enviar un fort tret que es va esco­lar després de col­pe­jar al cul del defensa del Ben­fica Ábalos (1-3 en el 30'). El gol va ser clau i, mal­grat que João Rodrígues ho va seguir inten­tant, el Barça va sem­blar més alli­be­rat i amb millor capa­ci­tat per ges­ti­o­nar el par­tit. A més, va saber regu­lar el seu comp­ta­dor de fal­tes men­tre el del con­junt rival seguia dis­pa­rant-se. En la 20a, Raül Marín (40') tam­poc va pode rema­tar el par­tit. Tra­bal, incom­men­su­ra­ble. Pana­dero va llançar al tra­ves­ser en l'acció poste­rior. El Barça duia 14 fal­tes –perill– tot i que domi­nava el joc i les sen­sa­ci­ons de perill. Marín va tenir la sentència en el 43' en una fase de par­tit ja molt tren­cat. La 15a del Barça va arri­bar a 3:36 i João Rodrígues es va tor­nar a citar amb Egur­rola en la directa, la vida o la mort defi­ni­tiva per al Ben­fica. I el por­tuguès la va cla­var (2-3) i el Ben­fica va negui­te­jar fins a l'últim segon abans de l'esclat de joia dels cata­lans.