El Barça reconquereix Europa
L'equip de Ricard Muñoz s'abstreu de la pressió i desfà la fortalesa del Porto amb fe i tirs exteriors. El club blaugrana no obtenia el títol des del 2010 i posa fi al neguit
Feia massa temps que el Barça deixava escapar la lliga europea, el títol més preuat a pesar de disposar de la millor plantilla. Per fi, ahir, després d'una sequera que perdurava des del 2010 –Liceo, Liceo i Benfica–, va recuperar contra el Porto (1-3) amb fe i esforç el domini. El conjunt de Ricard Muñoz va ser un bloc indissoluble al marge de la seva òbvia qualitat individual. Un grup que va gestionar les dificultats que li va plantejar un Porto fort i disciplinat. Un equip que va acabar tombant un rival molt digne, després d'erosionar-lo amb ritme, rotació, intensitat i esperit ofensiu i defensiu, sense oblidar l'aportació del gran –tant en el sentit literal com en el metafísic– Aitor Egurrola. Marc Torra (2) i Xavi Barroso van esterilitzar, a còpia de tirs exteriors, el gol de falta directa d'Hélder Nunes (1-1), un jugador emergent que farà parlar. El Palau Blaugrana, amb més de 4.000 espectadors –molts, tractant-se d'hoquei sobre patins– va esclatar, va embogir i va aclamar el nou campió. La vintena copa d'Europa –denominació antiga de l'actual lliga europea– ha costat suor i sang, i justament per això cal valorar-la en la seva justa mesura.
El Porto va sortir amb la lliçó molt ben apresa del partit de la fase de grups en què va encaixar un escandalós 7-0 al Palau i va seguir, fil per randa, els paràmetres del partit contra el Moritz Vendrell que el van catapultar amb solvència cap a la final. Una defensa estricta i evitar el cos a cos, l'amunt i avall, eren les prescripcions del tècnic To Neves, sempre amb cara d'emprenyat fins i tot dissabte, quan va guanyar. Els blaugrana, en canvi, apostaven per un joc amb una circulació més ràpida i per no renunciar mai al contraatac si era factible. El Barça mirava d'anar rebaixant la força de la defensa portuguesa. Els llançaments del Porto van ser innocents d'entrada fins que Egurrola va fallar amb un rebuig amb l'estic i Reinaldo Ventura es va trobar una bola tot sol que no va saber aprofitar (8'). Álvarez va respondre amb una bona ocasió en l'acció posterior, i en el minut 12 Marc Torra va enviar la bola al pal. Vitor Hugo, va desviar amb perill un tir exterior com havia fet quan va marcar en la semifinal contra el Vendrell utilitzant el mateix mètode. El Barça oferia més sensació de perill amb accions més elaborades en què buscava connectar sobretot amb Pablo Álvarez al segon pal. Marc Torra va trencar l'statu quo amb el 0-1, un tir lateral exterior que va tocar en un defensa i va enganyar Edo. Just després de servir del centre, Matías Pascual va marxar tot sol, però Edo va llegir bé el tret i va evitar el desastre per als lusitans. Vitor Hugo, perillós, va estavellar un gran tir al casc d'Egurrola (21'), i Panadero, treballador incansable, va enviar la bola al pal en el mateix minut. Malgrat que el Barça havia dut el pes, el Porto també havia ensenyant les dents.
Tot just arrencar el segon temps, una bona galleda d'aigua freda: la desena falta del Barça. Hélder Nunes, amb un moviment semblant al de la semifinal i sang freda va batre Egurrola (1-1). Un nou escenari anímic irrompia. El Porto, però, tenia 8 faltes i no va trigar a cometre la desena (30') –falta directa–. Pablo Álvarez s'hi va posar i Edo, miraculosament, va salvar la bola a la ratlla. El destí?
De sobte va aparèixer per esmicolar-lo Barroso, que va clavar un cacau estratosfèric que va treure les teranyines de l'escaire i va esvair dubtes (1-2). A 9:23, Hélder Nunes va xocar amb un jugador blaugrana en una bola dividida i, estabornit, va ser substituït. El Porto ho va notar.
L'equip lusità, ja desesperat, havia fet un pas endavant buscant la quinzena falta del Barça per empatar, però Marc Torra, llest, va robar la bola a l'infatigable Pedro Moreira a mitja pista, va encarar i va tornar a batre Edo amb un llançament exterior creuat abans d'entrar al quadre. El mateix Torra va fallar la falta directa corresponent a la 15a del Porto, una anècdota malgrat la pressió final insistent i tardana dels portuguesos, subcampions per segon any consecutiu.
Palmarès
Els últims campions
1988/1989
1989/1990
1990/1991
1991/1992
1992/1993
1993/1994
1994/1995
1995/1996
1996/1997
1997/1998
1998/1999
1999/2000
2000/2001
2001/2002
2002/2003
2003/2004
2004/2005
2005/2006
2006/2007
2007/2008
2008/2009
2009/2010
2010/2011
2011/2012
2012/2013
2013/2014