“Hem estat molt valents”
El tècnic del Barça, Ricard Muñoz, destaca la determinació d'haver demanat ser seu de la fase final i ressalta la convicció del grup, bàsica per contrarestar diumenge la renaixença dels portuguesos i haver assolit el vintè títol
“Hem estat molt valents com a club demanant l'organització de la final a quatre al Palau. Sabíem la complicació que això comportava i que tothom ens exigiria el títol. Però era el moment de fer un pas endavant, de dir que la volíem, i estàvem convençuts que podríem competir-la. Per sort, el final ha estat feliç perquè l'equip ha mostrat més ganes que ningú de guanyar-la i el Palau ha estat l'escenari idíl·lic.” El tècnic del Barça, Ricard Muñoz, estava ahir exultant per la gran lliga europea guanyada diumenge contra el Porto (1-3) en un Palau Blaugrana amb gairebé 5.000 espectadors –un fet inusual–. Caut, també es va mostrar contingut quant als balanços globals, perquè, recordava, l'OK Lliga “encara s'està jugant i cal tenir respecte pels rivals”. De fet, l'equip tindrà divendres a casa contra el Reus la primera oportunitat de sentenciar-la.
La celebració europea “grupal i consensuada”, doncs, s'aparcarà fins al final de curs: “Diumenge a la nit vam fer un sopar i hem de pensar què farem tots junts per celebrar els èxits. Són coses que també van bé per tenir ressò mediàtic. L'ocasió s'ho val.” L'entrenador i el porter i capità Aitor Egurrola –imprescindible per explicar l'èxit tant sota els pals com al vestidor–, van visitar a Barcelona la redacció de L'Esportiu amb el trofeu –un tros de copa de més de 20 kg–. Tots dos van manifestar que estan contentíssims del ressò mediàtic obtingut: “Va ser un encert demanar la final a quatre, i estem molt contents del tracte que hem rebut.” En aquest sentit, van destacar i agrair la portada d'ahir de L'Esportiu, en què la victòria blaugrana n'era el tema principal. Al marge de la transcendència inherent de l'èxit, el valor es multiplica perquè feia temps que el Barça frisava per la vintena i pel grau de dificultat atesa la gran qualitat dels rivals –Porto, Benfica i Moritz Vendrell–. Tots tres, precisament, havien fet mal al Barça en l'era de Muñoz a la banqueta, una revenja esportiva, per tant, consumada d'una tacada. “Són els tres equips que estaven més en forma, però n'hi ha alguns altres que s'han quedat pel camí i que tenen un potencial enorme. El Benfica va demostrar en la semifinal que és un tros d'equip i era el campió, i el Porto té una selecció de jugadors impressionant.” L'entrenador entén que la superioritat catalana respecte de l'hoquei portuguès s'ha acabat: “L'any passat ja es va trencar amb el títol del Benfica. A més, puja una fornada de jugadors molt bona. No només amb el jugador del Porto Hélder Nunes, sinó amb altres joves. Per això hem de seguir fent les coses molt bé aquí per estar a l'altura.” En clau blaugrana i sobre la bona actuació del jove del planter Xavi Barroso –va marcar l'1-2 en la final–, també va reflexionar: “Sempre s'associa el Barça amb el fet de tenir els millors jugadors del món, però els altres equips també tenen grans jugadors, i això fa que cada cop hagi de tenir més força el planter.”
No va voler revelar de manera tàcita si el club li mantindrà la confiança al capdavant de l'equip, tot i que sembla obvi, i va respondre amb un “en els pròxims dies hi haurà notícies” gens difícil de llegir ateses les circumstàncies. La línia que separa l'èxit i el fracàs a can Barça és ben fina, sobretot en hoquei sobre patins, i el fet d'haver guanyat la lliga europea i tenir al sac la lliga semblen garantir la seva continuïtat. “És injust que es magnifiquin les derrotes i que s'obviïn les victòries. Es dóna per fet que el Barça ha de guanyar, i has d'aprendre a conviure amb això. Ja ho vaig dir en el sopar de celebració. Ara és el moment de mirar enrere i veure que feia quatre anys que no guanyàvem aquest títol, i que el fet que l'any passat no es guanyés la lliga fa tocar de peus a terra a tothom i deixa clar que guanyar títols és cada vegada més complicat. S'ha de ser molt professional i s'ha de treballar molt. I per això n'hem d'estar molt orgullosos. Ens hem aixecat d'una manera exemplar.”
Muñoz considera que la força del bloc ha estat la gran clau del títol: “Més enllà de les figures, hem jugat com un equip.” Respecte dels moments més complicats, Egurrola va ressaltar “els últims minuts amb el Benfica” quan els blaugrana guanyaven per 3-2: “No vaig pensar en l'empat de l'any passat, ni de bon tros, l'únic que tenia al cap és que no ens marquessin l'empat.” Muñoz ho va corroborar i es va referir també a “l'1-1 de la final” quan tots dos tenien catorze faltes.
Un altre dels cavalls de batalla en aquesta primavera fins ara gloriosa pel que fa a les seccions, és lluitar per obtenir per primer cop les quatre copes d'Europa. “Seria un somni”, va afirmar diumenge el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, que va felicitar personalment Muñoz i la plantilla: “Som els millors d'Europa i estem molt contents.”
Aitor Egurrola és a un títol dels deu de Sergi Centell
Amb la novena copa d'Europa obtinguda, Aitor Egurrola va igualar tant Beto Borregán com Jordi Vila-puig. El rècord absolut el té Sergi Centell amb deu títols. “Tot just acabo de guanyar la novena i no puc pensar més enllà. Costa molt aconseguir-les. Quan vaig guanyar la vuitena em van dir que estava a prop de la novena, i ha costat molt.” Egurrola va subratllar el convenciment “més accentuat que altres vegades” com un factor clau: “No pots visualitzar un escenari derrotista. Hem estat positius i hem pensat que havíem de guanyar. Si l'organitzes no pots tenir dubtes.” El Barça va ser la primera secció triomfadora a Europa i va conquerir el seu primer títol continental l'any 1973. Des de llavors, s'ha endut gairebé una de cada dues edicions disputades.
Tot el bloc té contracte
El Barça seguirà amb la mateixa plantilla el curs vinent, perquè tots els seus integrants actuals tindran contracte en vigor. “Aquest grup encara pot millorar i té recorregut”, assegura Muñoz. El club té cedit Marc Julià al Noia i el jugador ha fet una bona temporada i ha estat decisiu en la consecució de la CERS per part del conjunt de Sant Sadurní. “És un jugador que ja és una realitat, però que alhora també està encara en fase de formació. Quan s'acabi el curs seurem amb ell i prendrem una decisió sobre el tema.”