Un dinar és l'excusa per recuperar el passat o almenys per rememorar-ne un bocinet i passar una bona estona al costat d'excompanys i també exrivals units pel fil conductor de l'hoquei sobre patins i la nostàlgia. Mil històries, anècdotes, aquell partit, un títol, potser una lesió... Prop d'una cinquantena d'exjugadors, principalment de la desapareguda secció de l'Espanyol, del Barça i del Laietà, club poliesportiu de Barcelona, que va ser la seu del dinar, es van aplegar. Per als més joves, identificar l'Espanyol amb l'hoquei sobre patins sembla un error de transcripció. Però el club blanc-i-blau va ser el primer campió de copa el 1944. Un dels seus components, Jordi Trias, va seguir fidel a la cita tot i els seus ben portats 92 anys. Va formar part de la primera selecció espanyola que va obtenir un títol mundial de qualsevol disciplina. Tots eren catalans. El grup que va dirigir Joan Antoni Samaranch va assolir el títol al Palau d'Esports de Barcelona el 10 de juny del 1951 contra Portugal, amb 12.000 espectadors. El partit va ser costerut i els catalans van haver de remuntar un 0-3 (4-3). Els golejadors van ser el mateix Trias, Serra, i Mas (2).

L'acte va barrejar diverses generacions. Joan Sabater, heroi al Reus i que també va jugar al Barça un any. O el torderenc Joan Torner, campió d'Europa amb el Noia i el Barça al costat del seu germà Joan Enric. També hi havia Manel Puigbó, campió del món als anys cinquanta i el primer català que va emigrar a l'hoquei europeu –Suïssa i Bèlgica–. I molts d'altres, com ara el porter internacional del Barça Enric Trullols, tota una institució sota els pals. Un dels impulsors de la trobada és Jordi Ribera, exjugador de l'Espanyol que va ser tècnic al Casal l'Espluga.