L'àrbitre Molina exhibeix una estelada en el comiat

Sona la bot­zina del pavelló. S'ha aca­bat la tem­po­rada. De manera trista per al Vol­tregà, que tot i una pri­mera volta pletòrica no podrà jugar la CERS. I també per al Reus, que l'haurà de jugar sense tenir-ne gens de ganes perquè el que pre­te­nia era con­ti­nuar en la lliga euro­pea com en la dar­rera dècada. Pels alta­veus anun­cien que Joan Molina ha triat l'Oli­ve­ras de la Riva de Sant Hipòlit de Vol­tregà per diri­gir el seu últim par­tit en actiu. El col·legiat –prin­ci­pal– es des­em­pa­llega de la part de dalt de l'uni­forme d'àrbi­tre i llu­eix amb orgull una samar­reta amb una este­lada gra­vada. Entra en el pla Juli Anguita, el capità del Vol­tregà. Li lliura una samar­reta de l'equip i un lli­bre de la història del club. El públic aplau­deix i Molina, exul­tant, posa èmfasi a mos­trar el símbol inde­pen­den­tista aga­fant la samar­reta amb les dues mans per la part baixa i tibant-la. Que es vegi bé. Ja no el podran posar al con­ge­la­dor, com es diu col·loquial­ment quan el comitè cas­tiga els àrbi­tres de fut­bol sub­til­ment.

En el vídeo resum del Vol­tregà-Reus pen­jat per La Xarxa es veu tota l'escena, al marge dels gols dels dos equips, que van fer un fi de festa amb poc espe­rit defen­siu (8-6). Molina va dema­nar als res­pon­sa­bles de mega­fo­nia del club oso­nenc que anun­ci­es­sin que es reti­rava en la pre­sen­tació dels equips. “Ho tenia tot pen­sat de feia temps i ningú no en sabia res. Vaig triar Sant Hipòlit perquè hi ha un gran ambi­ent d'hoquei sobre patins i perquè sem­pre m'he sen­tit molt més iden­ti­fi­cat amb els equips petits que no pas amb els pode­ro­sos”, relata el ja excol·legiat, que tenia una moti­vació política clara: “Han estat molts anys sense poder expres­sar les meves idees polítiques perquè estava fent d'àrbi­tre per a la fede­ració espa­nyola i perquè la veri­tat és que neces­si­tava els diners. Va arri­bar, doncs, el moment i he que­dat molt tran­quil i molt a gust. Fins i tot ho he pen­jat al Face­book.” L'acte d'insur­recció no va pas­sar des­a­per­ce­but: “M'han enviat un cor­reu de la fede­ració en què em diuen que no els ha agra­dat gens el que he fet. No crec que m'obrin cap expe­di­ent: ja no sóc àrbi­tre.” Molina és d'Arenys de Munt però viu a Canet, té 53 anys i aquesta tem­po­rada ha diri­git divuit par­tits de l'OK Lliga i un de copa, el colofó d'una car­rera de 23 anys que va començar quan es va reti­rar de juga­dor als 30. Va jugar a l'Arenys de Munt, el Tor­dera, l'Espa­nyol, el GEiEG, el Bla­nes i el Mataró. Es va fer àrbi­tre al col·legi de Girona perquè a Bar­ce­lona no hi havia pla­ces. És autònom del trans­port i havia for­mat part de les llis­tes muni­ci­pals d'Esquerra Repu­bli­cana a Canet. “Fa molts anys i amb un número baix, per donar suport. Ara només sóc sim­pa­tit­zant”, con­clou.