L'àrbitre Molina exhibeix una estelada en el comiat
Hoquei sobre patins. Es va treure la part de dalt de l'uniforme i va lluir una samarreta amb el símbol independentista dissabte al final del partit Voltregà-Reus, el de la seva jubilació esportiva
Sona la botzina del pavelló. S'ha acabat la temporada. De manera trista per al Voltregà, que tot i una primera volta pletòrica no podrà jugar la CERS. I també per al Reus, que l'haurà de jugar sense tenir-ne gens de ganes perquè el que pretenia era continuar en la lliga europea com en la darrera dècada. Pels altaveus anuncien que Joan Molina ha triat l'Oliveras de la Riva de Sant Hipòlit de Voltregà per dirigir el seu últim partit en actiu. El col·legiat –principal– es desempallega de la part de dalt de l'uniforme d'àrbitre i llueix amb orgull una samarreta amb una estelada gravada. Entra en el pla Juli Anguita, el capità del Voltregà. Li lliura una samarreta de l'equip i un llibre de la història del club. El públic aplaudeix i Molina, exultant, posa èmfasi a mostrar el símbol independentista agafant la samarreta amb les dues mans per la part baixa i tibant-la. Que es vegi bé. Ja no el podran posar al congelador, com es diu col·loquialment quan el comitè castiga els àrbitres de futbol subtilment.
En el vídeo resum del Voltregà-Reus penjat per La Xarxa es veu tota l'escena, al marge dels gols dels dos equips, que van fer un fi de festa amb poc esperit defensiu (8-6). Molina va demanar als responsables de megafonia del club osonenc que anunciessin que es retirava en la presentació dels equips. “Ho tenia tot pensat de feia temps i ningú no en sabia res. Vaig triar Sant Hipòlit perquè hi ha un gran ambient d'hoquei sobre patins i perquè sempre m'he sentit molt més identificat amb els equips petits que no pas amb els poderosos”, relata el ja excol·legiat, que tenia una motivació política clara: “Han estat molts anys sense poder expressar les meves idees polítiques perquè estava fent d'àrbitre per a la federació espanyola i perquè la veritat és que necessitava els diners. Va arribar, doncs, el moment i he quedat molt tranquil i molt a gust. Fins i tot ho he penjat al Facebook.” L'acte d'insurrecció no va passar desapercebut: “M'han enviat un correu de la federació en què em diuen que no els ha agradat gens el que he fet. No crec que m'obrin cap expedient: ja no sóc àrbitre.” Molina és d'Arenys de Munt però viu a Canet, té 53 anys i aquesta temporada ha dirigit divuit partits de l'OK Lliga i un de copa, el colofó d'una carrera de 23 anys que va començar quan es va retirar de jugador als 30. Va jugar a l'Arenys de Munt, el Tordera, l'Espanyol, el GEiEG, el Blanes i el Mataró. Es va fer àrbitre al col·legi de Girona perquè a Barcelona no hi havia places. És autònom del transport i havia format part de les llistes municipals d'Esquerra Republicana a Canet. “Fa molts anys i amb un número baix, per donar suport. Ara només sóc simpatitzant”, conclou.