Lliçó magistral del Tordera
OK Lliga. L'equip maresmenc ha demostrat que es pot obtenir la permanència sense canviar cap peça i només amb gent de casa. Malgrat l'èxit, el tècnic José Martos no seguirà al club
Planter, planter i planter són els tres principis bàsics que han conviscut amb el Club Patí Tordera des de la seva fundació el 1945. Amb una filosofia ben marcada i en un context en què la crisi ha igualat encara més les forces el Tordera n'ha sabut treure profit amb esforç i orgull. Va retornar a l'OK Lliga la temporada passada i l'estiu passat no va canviar ni una sola peça. Amb un equip format exclusivament per joves formats al planter, el tècnic novell José Martos ha liderat aquesta temporada el miracle de la salvació a la màxima categoria. Martos va plegar de jugador fa tres anys i la seva primera experiència va acabar amb l'ascens del Tordera a l'OK Lliga, braç a braç amb els que havien estat els seus companys mesos abans. Totes les apostes els situaven aquest curs com a candidats clar al descens, però se n'han sortit. “Abans de començar tothom ens posava com a candidats al descens al mateix nivell que el Vilanova. No vaig voler plantejar l'objectiu de la permanència com a tal, sinó que els jugadors aprenguessin de l'experiència, i penso que ho han aconseguit”, relata Martos, que creu que les dues grans claus han estat el respecte mutu i la capacitat de reacció: “Vaig jugar al costat de molts d'aquests jugadors i tenim molt bona relació. Això és un aspecte positiu, però alhora també hauria pogut ser un handicap. Però ells han entès que jo era un amic a fora i el seu tècnic a la pista, i això ha estat fonamental. L'altre gran valor és que s'han sabut aixecar cada vegada que teníem mals resultats. Per exemple, quan faltava poc per al final vam perdre de manera consecutiva contra el Vilafranca i el Lloret, dos rivals directes. Vam fer dos dels pitjors partits del curs. Però després vam ressorgir.”
Precarietat econòmica
Els jugadors del Tordera han guanyat una mitjana simbòlica de 150 euros al mes cadascú. Tots treballen o estudien. Només s'han entrenat tres cops per setmana –poc, per lluitar contra els professionals i els semiprofessionals–. El cos tècnic i de suport el formen José Martos i el seu segon Xavier Batallé, que també és l'entrenador del júnior i sub-23. Una anècdota que reflecteix la modèstia del club és aquest el porter suplent Enric Núñez, és alhora fisioterapeuta i ha col·laborat amb el grup. En definitiva, la permanència és un miracle.
Cisma amb la junta
El que resulta curiós és que Martos no seguirà. Sembla que les seves relacions amb la directiva que encapçala Pere Vendrell fa temps que estaven deteriorades. “Des que vam aconseguir l'ascens no he tingut afinitat amb la directiva. Per això no he continuat i tampoc no m'han ofert la renovació”, relata Martos sense cap ànim de polèmiques però afrontant alhora la qüestió sense subterfugis. A Martos li faria gràcia encapçalar algun altre projecte però, de moment, les propostes que ha rebut no l'han motivat. “Fa molts anys que estic en el món de l'hoquei, primer com a jugador i ara dues temporades d'entrenador. Per a mi és com la nicotina”, afirma.
Els juvenils d'or
Tres dels jugadors actuals, Sergi Parra, que marxa al SHUM, l'italià Andrea Bolcato i Adrià Martos, que no té cap parentesc amb l'entrenador, van formar part dels juvenils que el 2010 van guanyar d'una tacada tant el campionat d'Espanya juvenil com el júnior. El Tordera s'ha fet un tip de guanyar campionats d'Espanya de base durant la seva història.
Dos subcampionats i una CERS
És un tema recurrent parlar de figures sorgides del Tordera, però sempre és bo recordar els noms més representatius sorgits d'aquest planter inesgotable. Des dels germans Joasep Enric i Joan Torner, campions d'Europa amb el Barça i el Noia, passant per Joan Ayats o Ramon Benito, defensa de luxe al Vic i el Barça. El millor dels que juguen ara és Marc Torra, un de les grans figures del Barça. El Tordera ha complert aquest curs la 26a temporada a l'elit. En el seu bagatge destaquen els dos subcampionats que va aconseguir en les temporades 1979/80 i 1983/84. El club també ha escampat la seva notorietat en l'àmbit europeu i el 1986 va guanyar la CERS, l'èxit més grandiloqüent de la seva trajectòria, al marge del que representa ser una fàbrica de grans talents.
Els tres ascendits, salvats
Es ben curiós i inaudit que els tres equips que van ascendir el curs passat s'hagin mantingut. En el curs 2009/10 va succeir amb el Voltregà i el Vendrell, que es van quedar, però va ser un cas quantitativament inferior, perquè l'OK Lliga era de 14 conjunts i només en pujaven dos. Si analitzem la darrera dècada, però, veurem patacada rere patacada. El Sant Feliu, el Monjos, l'Alcoi, que va baixar dos anys seguits perquè es va quedar la plaça per la renúncia del GEiEG. No és gens fàcil arribar i moldre. Ara ho han aconseguit tant el Tordera com el Vilafranca i el Cerceda, que, a més, ha estat l'equip revelació i s'ha classificat per jugar la CERS en detriment d'un desencisat en al segona volta Voltregà, que va vorejar el cel en la primera part del campionat –tercer en la primera volta.
Ramon Benito, el substitut
Tot indica que el substitut de José Martos a la banqueta serà l'exjugador del nivell de Ramon Benito, un altre torderenc. El nou tècnic ha acumulat experiència en dues etapes al Blanes, el curs passat i el curs present. La temporada anterior va ser destituït pels mals resultats, i fa poques setmanes va decidir plegar per discrepàncies amb la directiva del conjunt selvatà.
Notícies
Dimecres,26 juny 2024