NOIA3 (3)

BARÇA3 (2)

El Noia va profanar ahir el Palau Blaugrana consumant l'èxtasi col·lectiu en una tanda de penals dramàtica i va alçar la segona copa Continental de la seva història. Va rememorar, així, el títol que ja havia obtingut el 1989. L'equip de Ferran López va apel·lar a l'orgull en un context d'igualtat màxima –0-0 en l'anada– i va resoldre l'eliminatòria en la tanda de penals en el sisè llançament, transformat per l'incombustible Jordi Bargalló, que ja havia sucat en la primera sèrie, i amb l'aturada posterior del pletòric porter Luis Gil. El temps reglamentari va finalitzar amb 3-3 gràcies a la fe del Noia, que va igualar un 3-1 que s'intuïa definitiu en un partit carregat de tensió i amb l'ambient propi d'una gran final a partit únic.

El Barça es va atabalar massa en els primers compassos i va abusar dels tirs exteriors precipitats davant la impenetrable defensa del Noia. Els de Ferran López, en canvi, van avisar un parell de cops amb accions de Francesc Gil i semblaven ben assentats a la pista. La sensació es va materialitzar amb el 0-1. Francesc Gil, que va fer un partidàs, va aprofitar un contraatac per amagar el tir exterior i, en canvi, va assistir amb mestria Del Amor, que va empènyer la bola al fons de la xarxa davant la impotència del porter del Barça Sergi Fernández, que no en va tenir cap culpa. En l'acció posterior, Marc Torra, hàbil, va estar a punt de sorprendre Gil en la típica acció per darrere la porteria. El Noia es va tancar encara més i va buscar llançaments exteriors rivals i la possibilitat d'endegar contraatacs ràpids a partir de les boles rebutjades. Ricard Muñoz, el tècnic blaugrana, per la seva banda, va situar en pista l'obrellaunes Raül Marín. El reusenc va oferir de seguida detalls de qualitat i va generar incertesa en una entrada dins del quadre (11') i amb un tir exterior (12'). Una blava tan merescuda com absurda comesa per Albesa va donar al Barça la millor oportunitat amb una falta directa que Marín no va saber transformar davant la clarividència de Luis Gil, que seguia vivint la seva setmana fantàstica. Un tir de Barroso al pal (21') va ser el darrer cartutx blaugrana en superioritat numèrica arran de l'expulsió momentània del jugador visitant. En el darrer minut, Luis Gil va rebre un fort impacte a la cara quan va rebutjar un tir de Barroso –li va saltar el casc– i el suplent Ribó va jugar els últims 33 segons.

El Barça va sortir esperitat en el segon temps i va marcar tres gols en dos minuts i 15 segons, que aviat és dit (3-1). Esteller va cometre penal sobre Matías Pascual. Marc Torra el va llançar contra la tanca de fons i va alçar la bola sobre Luis Gil en el rebuig. De nou un tir sobre la tanca de fons, que al Palau rebota molt, va provocar el segon gol blaugrana. El porter del Noia va intentar rebutjar la bola, però se la va ficar a dins (2-1). La reacció virulenta es va acabar amb un tir exterior de Panadero (3-1). El Noia semblava mort i enterrat i havia pagat a preu d'or una certa baixada d'intensitat. A més, al davant, rifava la bola. L'equip de Ferran López estava descompost, i el temps mort i el rearmament moral del tècnic van ser balsàmics. Una blava a Matías Pascual, a més, no va ser aprofitada per Albesa, que va llançar la directa al cos de Fernández. Però en la superioritat, Francesc Bargalló va clavar un cacau creuat impressionant i va gestar el naixement d'un nou escenari (3-2). El Barça va desenterrar els fantasmes del fracàs i el Noia va reviscolar. Luis Gil, a més, va treure la directa llançada per Marc Torra, un especialista –desena falta dels de Sant Sadurní–. En el minut 43, Borja Ferrer va justificar el seu fitxatge –també va protagonitzar, abans, una acció fora de lloc mossegant Panadero al braç a l'estil de Suárez en un frec a frec–. El davanter format al planter del Noia va deixar retratat Marc Torra i va batre Fernández amb serenitat pel pal llarg. Un golàs que va enfervorir la nombrosa parròquia de Sant Sadurní. Gil, però, va salvar els mobles en un parell de badades a les acaballes.

En el temps afegit, els dos equips, morts, van perdre pistonada. El Noia va tenir més possessió, però no va saber trobar la desena falta, i el Barça, en la segona part, hauria pogut sentenciar en una acció de Barroso i dues de Pablo Álvarez. En els penals, Ricard Muñoz va optar per fer entrar en escena el porter Aitor Egurrola. Però no va ser suficient per frenar l'esperit del Noia. El sadurninenc Gual –capricis del destí– va salvar el primer match ball en el cinquè llançament, però no va poder evitar el deliri en el sisè.