Sí, Sant Sadurní està de festa una altra vegada i és que l'alegria ha estat enorme. És un altre títol europeu que ens omple d'alegria a tots.

Sens dubte, nosaltres sabíem que podíem aconseguir-ho. El partit passava per diferents opcions i vam portar a l'extrem el plantejament que teníem al cap. La creença que teníem era molt forta i això ens va fer créixer a poc a poc. Al final tot va sortir com estava planejat i vam assolir aquest títol.

El Barça és superior, molt superior, al Noia. Ho és sobretot en l'aspecte individual, en l'un contra un. Sabíem que la nostra força estava en el conjunt, estava en l'equip, que treballa com un grup solidari, i així podíem superar les seves individualitats. I així va ser.

La nostra fortalesa és el grup, la cohesió i també la força mental que tenen aquests jugadors i aquest club, per ADN, per història, per recorregut, per experiència. Crec que ens ho vam creure i que sabíem exactament el que havíem de fer per contrarestar el potencial individual del Barça.

Crec que la feina dels entrenadors és no equivocar-se i ajudar molt els jugadors. Hi ha moments puntuals en què tenim certa influència en el joc, com poden ser els temps morts en què reorganitzes l'equip. També hi va haver la decisió de qui llançava els penals i l'ordre en què els volíem tirar. Penso que aquí també hi hem d'incidir els entrenadors. I després evidentment una de les peces importants era el porter. En aquell moment hi havia unes consignes que no eren tècniques, perquè jo no sóc porter, i l'únic que volia era ajudar i animar.

No, el que sí que és cert és que amb el 3-1, no recordo quan quedava, hi va haver un punt d'inflexió en el temps mort. Si el Barça ens hagués fet el quart gol hauria estat gairebé insalvable. Penso que allà ens vam saber reorganitzar, ens ho vam tornar a creure i vam tornar als orígens del pla. El que vam fer va ser intentar tornar a entrar en el partit amb un gol que per sort va arribar. I amb el 3-2 tot canvia. És un altre escenari en què ens vam moure molt bé i mentalment vam ser forts.

Ara el que hem de fer és disfrutar, però haurem de saber gestionar l'èxit, que és una altra de les coses importants de l'esport. És a dir, prefereixo poder gestionar l'èxit, però tocant de peus a terra. Quan ens trobem dilluns [avui] el que farem és parlar de com gestionarem aquesta victòria perquè ens afecti en clau positiva. Tot acaba de començar i el que s'ha de fer és competir i guanyar, i per competir i guanyar s'ha d'estar preparat. Si no ho estem no guanyarem, no disfrutarem i no serem feliços.

Són punts importants per situar-nos en una zona bona de la classificació. Sí que és veritat que podem pagar el cansament, tant físic com psicològic, però penso que si mentalment som forts tot és superable.

Sí, però crec que vam arribar a la copa continental en el punt que volíem en tots els aspectes. També és cert que les incorporacions són exjugadors i que segurament el procés d'adaptació és més fàcil. Tot i així hem d'acabar de polir cosetes, però l'equip arribava molt preparat.

Primer de tot, classificar-nos per a la copa. Ho hem de fer sí o sí, és el principal objectiu. Fa dues temporades que no hi anem i això personalment em genera preocupació. Després ens hem d'intentar colar en la final a quatre de la copa de la CERS per tornar-la a lluitar i intentar revalidar el títol. I la lliga sense play-off veurem on ens porta. Al final, acabar la lliga costa, però si mantenim la línia intentarem lluitar per una bona posició.