Quatre dels grans títols en joc i cap títol. Les seleccions espanyoles no van poder pujar a la part més alta del podi ni en l'europeu absolut, ni en el sub-20, ni en el sub-17, ni en el mundial femení. Ni tan sols en un campionat menor com la copa Llatina sub-23 –amb només Portugal, Itàlia i França– es va poder guanyar la medalla d'or. Els nois van acabar segons en totes les competicions i les noies van ser novenes, la pitjor classificació de la història, en el mundial. Només fa tres anys, el 2011, tot va ser a l'inversa i la selecció estatal va guanyar els quatre grans títols que va disputar: el mundial absolut, el sub-20, l'europeu sub-17 i l'europeu femení. Des de feia 21 anys, les seleccions espanyoles guanyaven com a mínim un gran títol. L'últim any sense emportar-se una medalla d'or va ser el 1992.

El director tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge i seleccionador absolut, Quim Paüls, manifesta que aquests resultats han estat per sota de les expectatives i les possibilitats que tenien els diferents equips, però també diu que guanyar tres medalles de plata no és un resultat dolent. Considera, però, que aquestes medalles indiquen on estan actualment i que “el que cal és millorar”. Paüls comenta que no s'ha de canviar la filosofia de joc que tenen les diferents seleccions estatals i diu: “Uns resultats d'un any no han de condicionar una manera d'entendre l'hoquei.” Per ell, els anteriors seleccionadors espanyols van fer una gran feina: “Tant Catxo Ordeig com Carles Feriche ens han deixat el llistó molt alt.” I explica que la pressió per fer-ho be s'assumeix i que si vinguessin d'una etapa de mals resultats també hi hauria la pressió per tornar a guanyar.