La rotació al poder
OK Lliga. El Vic només ha perdut dos dels 24 últims partits de lliga comptant el segon gir del curs passat. Amb una base sòlida de veterans i canvis molt joves, es manté invicte aquest curs
El Vic va estar fluixet en la copa 2014 a Lleida, malgrat que va arribar plorant a semifinals –derrota contra el Barça– després d'eliminar el Cerceda. El cap de setmana posterior es va estimbar inesperadament contra el Tordera (1-4). Els resultats, sense ser del tot dolents perquè, al cap i a la fi l'equip seguia en la zona alta, no eren tampoc del tot bons i el joc, trist, no feia el pes. Però la reacció del conjunt de Ferran Pujalte va ser fulgurant i el Vic va estar nou jornades sense perdre fins que en l'última va rebre el Barça (2-8). Una sèrie magnífica que ara ha rememorat amb 7 victòries i dos empats. L'últim triomf va ser precisament al Parroquial de Tordera. L'equip va sortir aplaudit. Si comptem la magnífica segona volta del curs passat i l'enllacem amb la ratxa actual, podem veure que només ha perdut dos partits en 24 jornades: 18 victòries, quatre empats i només 2 derrotes. O sigui, 54 punts de 72 possibles. El curs passat va acabar l'OK Lliga tercer i ara torna a ser tercer. És amb 16 gols encaixats el segon equip menys golejat darrere el Barça (14) i el tercer més golejador (41) darrere el Barça (56) i el Liceo (52). La retirada de Bartrés i la marxa de Rocasalbas (Vilafranca) no semblaven els millors auguris, però l'arribada dels joves Torres (Cerceda) i Presas (SHUM) i la major presència de Ferran Font i Ernest Burgaya, les perles del planter, han desencadenat la sinergia.
Comencem per darrere. El porter Carles Grau va despuntar en el Vendrell i va tenir una mala experiència el primer any a Vic. A partir d'aquí, el seu rendiment s'ha enlairat i enguany segueix molt fi com el curs passat. El seu bon rendiment li va valer ser convocat per Quim Paüls per jugar l'europeu. Al darrere, Mia Ordeig i Titi Roca llueixen galons i també son els màxims golejadors –7 gols cadascun–, empatats amb el davanter Cristian Rodríguez, el jugador amb més talent del grup per obrir les defenses. El veterà Romà Bancells també aporta la seva sobrietat (6 gols) i el jove Ferran Font –18 anys– s'ha guanyat un lloc (6 gols). El gallec de 19 anys David Torres s'ha adaptat (5 gols), Roger Presas –19 anys– n'ha clavat 2 i Jordi Burgaya –19 anys– també ha marcat (1). La conjunció entre veterania i joventut és un valor fonamental d'aquest Vic sòlid i eficient. El desgast que proposa als rivals li permet fer sang en les segones parts, com va passar a Tordera. Una bona maduració de partit va deixar pas al cop de puny definitiu damunt la taula. Després del ball de canvis, Pujalte acostuma a acabar el partit amb els titulars en pista.
L'EXPERIÈNCIA
Ordeig, Roca i Bancells, al costat de Grau i Cristian Rodríguez, són el nucli durLA JOVENTUT
Font, Torres, Presas i Burgaya, molt joves, tenen també un gran pes específicPujalte fa una crida a l'afició
El Vic és líder del grup en la lliga europea i dissabte rep el Valongo, el campió de Portugal. Un triomf suposaria un pas gegantí cap als quarts de final. El Vic du 4 punts i els portuguesos, només un. Ferran Pujalte ha fet una crida per obtenir el suport del públic. “El partit és molt important. Per tenir possibilitats hem de guanyar, i fem una crida a tothom per a l'europartit.”