Trastorn bipolar crònic
Hoquei sobre patins.El Barça, invicte, i el Liceo, a 3 punts, monopolitzen la lluita pel títol de l'Ok Lliga. Ball de bastons en la zona mitjana i, per sota, el Manlleu i el Tordera s'han despenjat
Si féssim una extrapolació de la segona volta de l'Ok Lliga a partir de les dades de la primera, el resultat seria una lluita bipolar i ajustada entre el Barça i el Liceo pel que fa al títol i ball de bastons tant en la zona mitjana com en la baixa amb un asterisc al costat del Manlleu i el Tordera, els únics despenjats tot i que encara podrien fer un triple mortal i caure drets.
El Barça (43/45) té la paella pel mànec però no pot badar. El Liceo va fallar en la primera jornada a la pista del Noia, un clàssic, però després s'ha refet. De fet, els blaugrana van esgarrapar plorant un empat a Riazor en l'últim minut i van estar apunt de perdre. Aquest punt, els tres de marge al capdavant i el fet que el Liceo hagi de jugar al Palau en la segona volta són les dades objectives que situen al conjunt de Ricard Muñoz com a màxim favorit. L'altre argument de pes és un fons d'armari superior, tot i que el Liceo fa tres canvis amb naturalitat. Immediatament al darrera, el Vic i l'irregular Reus sembla que s'esbatussaran per la tercera posició, tot i que en aquesta franja les càbales són complicades i infinites. El Vic ha donat continuïtat a la gran segona volta del curs passat i va estar durant deu jornades invicte. Tot un mèrit que ha situat els de Ferran Pujalte en el tercer lloc gràcies a una conjugació perfecta de titulars veterans i suplents joves i qualificats que els ha atorgat la condició de caps de sèrie de la copa. El Reus té un gran poder ofensiu però ha comés errors evitables com perdre a casa amb el Lleida o estimbar-se a Calafell.
Tal com va fer l'exercici anterior, el Voltregà de Ricard Ares també ha rendit prou bé en el primer gir –5è, 24 punts–i cal que mantingui certa regularitat per evitar la mala segona volta 2013/2014. En canvi, s'esperava més del Noia –9è, 19 p–, que va iniciar el curs amb el títol de la copa Continental i que s'ha difuminat amb molts problemes per fer gols. L'Igualada (10è, 18 p) també ha flaquejat en el tram final i s'ha vist fora de la copa. El Calafell, per la seva banda, és onzè amb 18 punts i ha fet els deures a bastament, malgrat que la seva algidesa inicial va fer pensar que podia ser encara més amunt. El Vilafranca Capital del Vic i l'ICG Software Lleida, capaç de grans gestes però irregular, tenen un marge de 7 punts sobr e la línia de descens que marca el Mataró. El club maresmenc va pagar els plats trencats de la inexperiència amb 9 derrotes en les 9 primeres jornades, però entre la 10a i la 15a va acumular 10 punts d'or que el fan somiar. L'equip revelació ha estat l'Alcoi (8è, 21 p), que té molt a prop la salvació i fins i tot lluita per objectius més ambiciosos. Les dues últimes aparicions del conjunt alcoià a l'Ok Lliga s'havien saldat amb dos descensos però ara tot és diferent. Amb un Ferran Formatjé renascut i amb jugadors decisius com Marc Figa, el bloc farcit de catalans configurat per l'etern Diego Mir –12a temporada–ha basat la seva fortalesa en els bons números a casa (17/24).
Un entrenador destituït
El cuer, el Manlleu, necessitaria una conjugació astral per salvar-se. El conjunt osonenc, debutant a la màxima categoria, és a 11 punts de la zona de permanència amb només un triomf i ha estat l'únic que ha gosat canviar d'entrenador. Va fer fora Lluís Tudy Nogué, que duia vuit anys en el càrrec, i va fitxar a Quim López, extècnic del Vic, que va debutar en la tretzena jornada. El conjunt que completa la triada de descens es el Tordera –penúltim amb 7 punts i a 10 del paradís- que torna a viure l'angoixa del curs passat.
Martí Casas, la joventut al poder
En el capítol de jugadors revelació fins ara de al temporada ha sobresortit el jove de 19 anys del Mis Ibérica Mataró Martí Casas, que ha marcat 19 gols i és el tercer màxim golejador de la competició. Casas, a més, és el jugador més jove del seu equip i mai no havia militat abans en la màxima categoria. El fet de marcar el primer gol del seu club en la primera jornada a casa contra el Reus (celebració a la qual correspon la imatge) ja va ser una declaració d'intencions. Ràpid i hàbil i amb clarividència davant de la porteria contrària, ha estat una de les sorpreses agradables d el present curs tot i que, lògicament, encara ha d'acumular més hores de vol per arribar al zenit.
Moritz: reacció a les adversitats
La notícia més negativa de la primera volta va ser la sanció de dos anys imposada per dopatge al jugador del Moritz Vendrell Àngel Rodríguez. El control el va fer en la copa 2014 a Lleida i la suspensió li va ser comunicada amb el curs ja iniciat. El Moritz Vendrell defensa la innocència del jugador i atribueix a un suplement alimentari el positiu. El club va començar la lliga molt fluixet, amb un debat sobre la qualitat del seu jove porter Guillem Fox i desencert general. Però, a poc a poc, s'ha refet i ha acabat el gir pletòric (6è, 23p) classificant-se per la copa, amb cinc triomfs consecutius sumats per primera vegada en l'Ok Lliga. En el curs 2013-2014, havia estat capaç d'encadenar nou partits sense perdre però la ratxa va ser de només quatre triomfs. L'única alta respecte de l'inici va ser el fitxatge del porter argentí del Liceo Valentín Grimalt, que va debutar contra el Barça.