Una estelada presideix el partit de la CERS Trissino-Igualada
Hoquei sobre patins. Els de l'Anoia van quedar parats quan la van veure penjada al costat d'altres banderes, com ara la italiana, per iniciativa del jugador català dels locals Marc Pallarès
“Només entrar i veure això, ja tenia bones sensacions. Gran partit”, va ser la piulada en el Twitter que va fer el delegat del Monbus Igualada David Figueras @Puyirural dissabte, 7 de febrer, quan va veure una estelada penjada en un lateral del Palasport Comunale que presidia al costat de la bandera italiana i d'altres. L'expedició del Monbus Igualada acabava d'aterrar a la vila italiana de la regió del Vèneto –nord d'Itàlia– per jugar la tornada dels vuitens de la CERS, i la imatge, després de més de 1.000 quilòmetres en autocar, va ser, si més no, reconfortant. De fet, va ser un presagi, perquè l'Igualada va imposar-se per 3-4 i va passar als quarts de final amb molt de patiment. En paraules de Puyi publicades pel blog de l'Igualada HC: “Els tres últims minuts s'han fet eterns. Han estat més llargs que les 15 hores de carretera del viatge de tornada.” La implicació de tot el grup i la inspiració del porter Elagi Deitg van catapultar els de Francesc Monclús. El rival en quarts serà el Follonica –7 i 21 de març, la tornada a fora.
“També hi havia altres banderes, com ara l'espanyola, però no les vaig fotografiar. Va ser una alegria veure l'estelada. Vaig parlar amb els pares del jugador català del Trissino Marc Pallarès i em van explicar que va ser ell qui la va fer posar tant enguany com l'any passat”, relata Figueras, que recorda el cas oposat en l'eliminatòria anterior contra el Turquel portuguès: “Ens van posar l'himne l'espanyol. Tots els nostres jugadors van mirar cap al terra. Un cop acabat, un jugador del Turquel va venir i em va dir: «Què, l'hem cagat, no?»”
Marc Pallarès, nascut a Caldes de Montbui i amb una àmplia experiència en l'hoquei sobre patins italià, en el qual va aterrar després de quatre temporades en el Lleida, té molt clars els seus ideals: “Allà on vaig hi va l'estelada i quan he canviat de club –Breganze, Bassano, Follonica– per diferents parts d'Itàlia, sempre l'he penjada. Fa nou anys que jugo a Itàlia i sempre l'he dut amb mi. Estic orgullós de ser català.” Tal és el seu grau de vinculació a les terres italianes que el 2013 va decidir adquirir la nacionalitat transalpina: “Segurament mai no m'he sentit espanyol a nivell federatiu i amb la nacionalitat italiana no comptes com a estranger.” Pallarès no va poder votar el 9-N perquè va tenir partit el 8-N i l'11-N i espera no faltar a les properes eleccions: “Espero i estic segur que hi seré. En les anteriors, com a molts altres catalans a l'estranger, se'ns va negar el dret a votar.”
PROTAGONISTA
Tot just el primer rival europeu l'any 1989
Una altra curiositat de l'eliminatòria és que el Trissino va ser just el primer rival europeu el 1989 en la prolífica trajectòria continental de l'Igualada. En aquella ocasió, els mítics Albert Folguera, Carles Folguera, Joan Carles, Llorach, Benito, Gimeno, Tarrida, Miquel, Gabaldon i Guillén també van superar l'eliminatòria també corresponent a la CERS, tot i que van haver de recórrer als penals. Va ser l'embrió d'un equip mític que va guanyar sis lligues europees entre el 1993 i el 1999. Curiosament, l'Igualada no ha guanyat mai la copa de la CERS. L'any passat hi va fer un gran paper i va caure en les semifinals contra el Breganze.