La relativització és relativa
La copa. Malgrat que la competició del KO aconsella evitar les teories absolutistes, el Barça aterra a Blanes 2015 com el candidat de candidats
La copa s'ha convertit en el gran cap de setmana llarg de les estrelles de l'hoquei sobre patins, una festa que es podria considerar que recentra l'interès mediàtic d'aquest esport al seu límit, que tampoc és que sigui excessivament elevat. Tant pel mètode de concentració com per les oportunitats que ha representant en els últims anys, amb victòries inesperades com les del Moritz Vendrell en les últimes dues edicions que li afegeixen èpica i que encoratgen els equips petits acostumats involuntàriament a la submissió respecte del Barça. Els blaugrana, precisament, van assaborir el seu últim títol el 2012 a Vilanova en la final contra el Noia. El conjunt penedesenc torna a ser el gran absent després de deixar escapar també l'any passat el bitllet.
Blanes presenta un escenari grandiloqüent –la flamant ciutat esportiva, amb capacitat per a 1.800 espectadors i amb pista blava, que facilita la visió per televisió– amb la característica diferencial, igual com va passar a Oviedo, de no tenir cap equip com a amfitrió, fet que va obrir el ventall de classificats fins als vuit. L'última vegada que es va fer a Blanes, el 2011, el conjunt de la Selva també hi va participar quan militava en l'OK Lliga. De fet, Blanes, l'antiga pista –el pavelló municipal– va ser part de l'embrió del nou format de copa el 1998, quan va concentrar en un dissabte i un diumenge els quatre millors equips, amb triomf sorprenent final del Noia contra l'Igualada. L'any 1999, Alcobendas va estrenar el format que ha estat un èxit definitivament des de llavors –copiat amb encert del bàsquet–, amb victòria també inesperada del Vic, el seu primer títol de la història. La vila de la Selva també va ser la seu de la competició el 2000, amb títol per al Barça.
El capítol de favorits l'encapçala lògicament el Barça, líder de la lliga i
sempre màxim aspirant a qualsevol títol que disputi tant per qualitat com per banqueta. El Liceo és el
segon en la graella de sortida, i tot seguit el Vic i
el Reus són els equips amb més possibilitats. Però les especulacions són lliures, obertes i gratuïtes, amb
el Moritz Vendrell campió de les últimes dues edicions en línia ascendent i un
Voltregà que no hi té res a perdre.
Pronòstics més o menys incerts
Probablement el duel de pronòstic més incert de quarts és el Reus-Voltregà de demà. Tots dos ja s'han trobat dos cops enguany
en l'OK Lliga i han viscut partits igualats: 2-1 a Sant Hipòlit i 5-4 a Reus. El Reus va fer un reset necessari després d'estimbar-se a Vilafranca i ha encadenat tres victòries. També sembla de mal pronosticar el Vic-Vendrell d'avui. Malgrat que els osonencs són la sensació de la lliga, el Moritz és el vigent bicampió i els seus
miracles de copa atemoreixen els rivals. Tots dos es van trobar el 2011 al mateix escenari, amb triomf dels vigatans (3-2) en el debut vendrellenc. En aquesta lliga, 7-1 per al Vic i 3-2 per als penedesencs en la segona volta. Els altres dos quarts són més desiguals. El Liceo, si fa els deures, és superior al Cerceda –2-5 en la lliga per als de Carlos Gil–, i el Barça té millor equip inicial i millor plantilla que l'Alcoi –de fet, millor que qualsevol equip del món– (5-2 al Palau). Ricard Muñoz, amb bon criteri, però, avisa que els alcoians són un dels equips revelació.
