Em sento feliç per una banda, per haver complert el somni de quan era petit de jugar en el Barça, de disfrutar-ho, i de guanyar títols, que també era del que es tractava en formar part del Barça. I per l'altra banda em sento tristot; en aquests anys fas amics, i la veritat és que és una pena deixar-los, però és l'esport, i bé, ara no toca res més que començar a pensar en un nou projecte que tinc.

Sens dubte, els títols és veritat que es una cosa que bé, que cada jugador ho té i que dius vull guanyar copes d'Europa, vull guanyar lligues, però l'important és el que dius, les vivències que et dóna, tant en l'aspecte personal com en el professional, el dia a dia d'estar en aquest club i en aquest esport en general. Sens dubte m'enduc aquests cinc anys de vivències i de bons moments i de moments no tan bons, i de coses que m'han fet millorar i aprendre com a professional i com a persona.

En aquest sentit jo he intentat des del primer dia defensar aquesta samarreta amb la màxima honestedat i la màxima responsabilitat, i alhora amb el màxim d'il·lusió. Probablement la gent que viu el dia a dia del Palau ha pogut veure això, que jo he sentit aquests colors. Aquests colors per a mi són la meva vida, i és veritat que ara toca marxar d'aquí, però no és un adéu. Espero que sigui un fins aviat i que d'una manera o altra pugui tornar a defensar-los. Perquè per a una persona tan culer com em sento jo, poder defensar i poder mostrar a la gent com es viu sent culer i estant a dintre és el més maco. El Barça i jo estem fets l'un per l'altre.

Ara, quan ha acabat aquesta etapa en el Barça, m'he adonat de la manera com ho he defensat perquè la gent m'ha escrit, m'ha enviat missatges, gent del públic, gent de l'equip, de la junta del club. La veritat és que m'han fet sentir això, i és que des del primer dia ho he intentat donar tot pel sentiment que jo tinc amb el Barça, i em fa estar alegre en aquest sentit que la gent senti que jo he estat bé amb l'equip i la gent.

Si bé és veritat que m'he caracteritzat com a golejador, la veritat és que m'he trobat còmode podent assistir, i inclús aquest any ha sigut un bon any per a mi tant pel que fa a gols com pel que fa a assistències. Això també em reforça en el sentit que no només tinc l'habilitat de poder finalitzar sinó també he pogut crear, i això com a jugador també m'omple.

Com a gol important, segurament en podria dir molts, però el primer que em ve al cap és el 3-1 de la copa d'Europa de l'any passat al Palau. Vam veure aquella copa més a prop. Va ser la primera que vaig aconseguir i per l'any que vaig tenir, perquè el meu pare també em va poder veure, i segur que serà la més important de la meva vida.

Sí, n'hi han hagut. La veritat
és que els primers anys no van ser fàcils perquè es va perdre
alguna lliga i es va perdre alguna copa d'Europa. No és fàcil quan perds. Si n'hagués de dir alguna, probablement la primera supercopa d'Espanya que perdo amb el Barça. El primer títol et xoca més, saps que l'has de guanyar i al final no el guanyes. Penses que estant en el Barça ho has
de guanyar-ho tot sense obrir els ulls, i la veritat és que ens vam trobar un bon Vic i es va perdre.

Sí, sí, sí. Pel que fa a l'equip estem contents. No ha sigut una temporada 10 perquè s'ha perdut la supercopa d'Europa i es va perdre la copa del Rei. Sobretot la supercopa no s'hauria d'haver perdut. El Noia va ser superior però en un partit d'anada i tornada el Barça no podia acabar a penals. Això ens va enfortir, ens va reforçar i ens va fer anar en la lliga amb molt bon pas.

No ha sigut una temporada fàcil perquè l'entrenador no ha confiat en mi. He tingut menys minuts dins l'equip. Crec que al final s'ha fet una mica de justícia amb el que jo sóc, de poder ajudar l'equip en els moments en què m'ha necessitat i intentar aportar el meu granet de sorra per fer millor l'equip. Les meves estadístiques també diuen que sent el jugador que ha jugat menys he pogut ser el segon màxim golejador i el màxim assistent, i crec que això ho diu molt. Psicològicament he sigut molt fort. No m'he deixat portar per coses internes que m'han passat, i la veritat és que amb això em sento superreforçat.

Sí, sí, això sí que ho puc dir. Marxo del Barça i en l'OK Lliga no hi jugaré.

Encara no, fins la setmana que ve no ho diré per respecte al club, per respecte al club on vaig, que encara té competició pel mig, i crec que el millor és esperar uns dies.

Molta, molta. Vaig decidir que aquí, a Barcelona, no seria el meu futur, i estic molt entusiasmat i molt motivat per aquest projecte que vindrà. Ja tinc ganes de començar la pretemporada i crec que podrem fer coses molt maques.