Em sento feliç per una banda, per haver com­plert el somni de quan era petit de jugar en el Barça, de dis­fru­tar-ho, i de gua­nyar títols, que també era del que es trac­tava en for­mar part del Barça. I per l'altra banda em sento tris­tot; en aquests anys fas amics, i la veri­tat és que és una pena dei­xar-los, però és l'esport, i bé, ara no toca res més que començar a pen­sar en un nou pro­jecte que tinc.

Sens dubte, els títols és veri­tat que es una cosa que bé, que cada juga­dor ho té i que dius vull gua­nyar copes d'Europa, vull gua­nyar lli­gues, però l'impor­tant és el que dius, les vivències que et dóna, tant en l'aspecte per­so­nal com en el pro­fes­si­o­nal, el dia a dia d'estar en aquest club i en aquest esport en gene­ral. Sens dubte m'enduc aquests cinc anys de vivències i de bons moments i de moments no tan bons, i de coses que m'han fet millo­rar i apren­dre com a pro­fes­si­o­nal i com a per­sona.

En aquest sen­tit jo he inten­tat des del pri­mer dia defen­sar aquesta samar­reta amb la màxima hones­te­dat i la màxima res­pon­sa­bi­li­tat, i alhora amb el màxim d'il·lusió. Pro­ba­ble­ment la gent que viu el dia a dia del Palau ha pogut veure això, que jo he sen­tit aquests colors. Aquests colors per a mi són la meva vida, i és veri­tat que ara toca mar­xar d'aquí, però no és un adéu. Espero que sigui un fins aviat i que d'una manera o altra pugui tor­nar a defen­sar-los. Perquè per a una per­sona tan culer com em sento jo, poder defen­sar i poder mos­trar a la gent com es viu sent culer i estant a din­tre és el més maco. El Barça i jo estem fets l'un per l'altre.

Ara, quan ha aca­bat aquesta etapa en el Barça, m'he ado­nat de la manera com ho he defen­sat perquè la gent m'ha escrit, m'ha enviat mis­sat­ges, gent del públic, gent de l'equip, de la junta del club. La veri­tat és que m'han fet sen­tir això, i és que des del pri­mer dia ho he inten­tat donar tot pel sen­ti­ment que jo tinc amb el Barça, i em fa estar ale­gre en aquest sen­tit que la gent senti que jo he estat bé amb l'equip i la gent.

Si bé és veri­tat que m'he carac­te­rit­zat com a gole­ja­dor, la veri­tat és que m'he tro­bat còmode podent assis­tir, i inclús aquest any ha sigut un bon any per a mi tant pel que fa a gols com pel que fa a assistències. Això també em reforça en el sen­tit que no només tinc l'habi­li­tat de poder fina­lit­zar sinó també he pogut crear, i això com a juga­dor també m'omple.

Com a gol impor­tant, segu­ra­ment en podria dir molts, però el pri­mer que em ve al cap és el 3-1 de la copa d'Europa de l'any pas­sat al Palau. Vam veure aque­lla copa més a prop. Va ser la pri­mera que vaig acon­se­guir i per l'any que vaig tenir, perquè el meu pare també em va poder veure, i segur que serà la més impor­tant de la meva vida.

Sí, n'hi han hagut. La veri­tat
és que els pri­mers anys no van ser fàcils perquè es va per­dre
alguna lliga i es va per­dre alguna copa d'Europa. No és fàcil quan perds. Si n'hagués de dir alguna, pro­ba­ble­ment la pri­mera super­copa d'Espa­nya que perdo amb el Barça. El pri­mer títol et xoca més, saps que l'has de gua­nyar i al final no el gua­nyes. Pen­ses que estant en el Barça ho has
de gua­nyar-ho tot sense obrir els ulls, i la veri­tat és que ens vam tro­bar un bon Vic i es va per­dre.

Sí, sí, sí. Pel que fa a l'equip estem con­tents. No ha sigut una tem­po­rada 10 perquè s'ha per­dut la super­copa d'Europa i es va per­dre la copa del Rei. Sobre­tot la super­copa no s'hau­ria d'haver per­dut. El Noia va ser supe­rior però en un par­tit d'anada i tor­nada el Barça no podia aca­bar a penals. Això ens va enfor­tir, ens va reforçar i ens va fer anar en la lliga amb molt bon pas.

No ha sigut una tem­po­rada fàcil perquè l'entre­na­dor no ha con­fiat en mi. He tin­gut menys minuts dins l'equip. Crec que al final s'ha fet una mica de justícia amb el que jo sóc, de poder aju­dar l'equip en els moments en què m'ha neces­si­tat i inten­tar apor­tar el meu gra­net de sorra per fer millor l'equip. Les meves estadísti­ques també diuen que sent el juga­dor que ha jugat menys he pogut ser el segon màxim gole­ja­dor i el màxim assis­tent, i crec que això ho diu molt. Psi­cològica­ment he sigut molt fort. No m'he dei­xat por­tar per coses inter­nes que m'han pas­sat, i la veri­tat és que amb això em sento super­re­forçat.

Sí, sí, això sí que ho puc dir. Marxo del Barça i en l'OK Lliga no hi jugaré.

Encara no, fins la set­mana que ve no ho diré per res­pecte al club, per res­pecte al club on vaig, que encara té com­pe­tició pel mig, i crec que el millor és espe­rar uns dies.

Molta, molta. Vaig deci­dir que aquí, a Bar­ce­lona, no seria el meu futur, i estic molt entu­si­as­mat i molt moti­vat per aquest pro­jecte que vindrà. Ja tinc ganes de començar la pre­tem­po­rada i crec que podrem fer coses molt maques.