LUCAS ORDÓÑEZ
JUGADOR DEL BARÇA LASSA
“Amb 27 anys, arribo al Barça en un bon moment”
El crac argentí, que viu un somni doble tant pel seu fitxatge com pel títol mundial, es remet al treball diari del grup per obtenir els objectius
És una espina clavada: mai ha pogut jugar la final a quatre
Davanter
Lucas Ordóñez va néixer a San Juan el 1988. Juga de davanter, fa 1,75 i pesa 74 quilos. Es va formar a les categories inferiors de l'UVT i el Banco Hispano argentí, i amb 19 anys va aterrar a Catalunya. Va guanyar la copa d'Itàlia amb el Follonica (2010), la supercopa amb el Vic (2010) i la lliga, la copa Continental i la copa Intercontinental amb el Liceo el curs 2012/13. Va ser escollit MVP de l'Ok Lliga 2013/14 a les files del Liceo.
L'Ok Lliga m'ha ajudat a canviar la meva mentalitat. A l'Argentina es defensa poc i tot és més anàrquic
Genial, explosiu, elèctric, golejador, especialista a bola aturada, Lucas Ordóñez ha aterrat per fi a la terra promesa després d'una llarga travessia. Va creuar l'Atlàntic als 19 anys per provar sort al Cerdanyola i també ha militat en el Tenerife, el Vic, el Liceo, el Follonica i finalment en el Valdagno abans de recalar al Barça. Paradigma en altres etapes del joc anàrquic, hi arriba, madur i en plenitud i després de ser un dels herois argentins en el darrer mundial. Té unes ganes boges de guanyar títols i de jugar i endur-se per primera vegada la lliga europea.
És un somni jugar al Barça?
Quan vaig arribar a Europa tenia al cap l'objectiu de treballar molt intensament, i arribar al Barça és un somni que ara estic vivint i que vull mirar d'aprofitar al màxim.
Què li va passar pel cap el primer dia que va anar a entrenar-se al Palau Blaugrana?
Vaig pensar en el meu avi, que va ser el que es va iniciar en aquest esport. Després vaig pensar en la meva família, que sempre em dóna suport. Sempre que he tingut alts i baixos, ells han estat allí. També vaig pensar en els companys que vaig tenir de més petit i que em van ajudar a fer el salt.
Com va el procés d'adaptació?
La veritat és que molt bé. Els companys m'han acollit molt bé i em sento molt còmode.
El fet d'haver jugat en un equip gran i amb un joc tan estructurat com el Liceo, l'ajudarà a triomfar al Barça?
Sóc molt agraït a tots els clubs on he estat, des del Cerdanyola, que va ser el primer que es va fixar en mi per portar-me a Europa, el meu primer salt important. Després, en cada equip que he estat he anat complint objectius diferents. Al Vic i al Liceo anaven amb fam de títols i això va suposar un canvi de mentalitat. En els primers clubs estava lluitant per altres objectius, com la permanència. El canvi em va ajudar molt per arribar al Barça.
Quina ha estat l'evolució del seu joc?
L'Ok Lliga em va ajudar molt en aquest sentit perquè em va permetre assumir un canvi de mentalitat respecte del joc de l'Argentina. Allí es juga amb menys defensa i amb un joc més anàrquic. Els davanters han de fer molt en atac i els defenses ja s'ocuparan del darrere. Arribo al Barça als 27 anys en un bon moment i ara es tracta d'aprofitar l'oportunitat.
Ara que ha jugat al Valdagno, per què italians fallen en els trams finals europeus?
La lliga italiana ha anat perdent nivell darrerament perquè hi ha pocs equips competitius. El Forte dei Marmi semblava l'equip més fort i va derrotar el Liceo però després va cedir contra el Breganze i no va arribar a la final a quatre.
En els últims anys, juguen sovint molt oberts en la seva lliga i quan se la juguen a Europa canvien l'estil.
Això ho comentàvem amb els companys argentins en el sentit que amb la nostra selecció fèiem un canvi semblant que no ens anava gens bé. Jugàvem un mundial sencer amb el nostre estil i quan ens enfrontàvem en la final a Espanya, volíem fer un joc més ordenat, més tàctic, semblant al d'ells, i perdíem. Sempre ho he dit. Ells això ho han fet tota la vida i en saben més que nosaltres. Perdíem el que era nostre i a França vam mantenir el nostre segell.
El títol mundial que van conquerir amb el 6-1 contra Espanya i amb tres gols seus va suposar una explosió a San Juan.
Era un altre dels objectius que tenia al cap de ben petit, i després de marcar tres gols en la final, no es pot demanar més. Vaig estar a San Juan i ho vaig disfrutar molt. Ara aquell gran èxit ja està aparcat i estic totalment centrat a adaptar-me i triomfar en el Barça.
Ara li falta la lliga europea en una competició en què mai ha tingut l'oportunitat ni de jugar la final a quatre.
Sí, és una cosa que tinc pendent. I ara és l'hora d'entrenar-se i preparar-se bé per mirar de ser-hi i de col·laborar al màxim amb el Barça. No s'hi arriba en un sol partit. És un procés.
Quins seran els rivals més forts, el Porto i el Benfica?
Sempre es parla d'ells, però també hi afegiria l'Oliveirense, que ha fet un equip amb molta experiència. El Liceo també té un bloc molt consolidat i jugadors de molta qualitat; sempre aspira a tot. S'ha de vigilar perquè a aquests nivells qualsevol dels equips que arribin a la final a quatre aspiren al títol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.