És el campió després de superar el Liceo en la semifinal i el Barça en la final, partits agònics jugats amb mestria, amb una defensa fèrria i aprofitant les ocasions i les boles aturades. Aquest, doncs, seria el mètode contra equips mastodòntics. El sinèrgic i alliberat de pressió Vic combina l'experiència d'Ordeig i Bancells amb la joventut de l'indesxifrable Ferran Font, un dels millors generadors de joc interior de l'hoquei actual, i el sobri Jordi Burgaya. La velocitat i capacitat de desbordar en l'un contra un de Cristian Rodríguez, pura estètica, i la perillositat de Roger Presas i Martí Casas com a complement perfecte fan del Vic un equip complet amb un porter tan sòlid al darrere com Carles Grau. Forma part del trio de favorits però primer haurà de superar l'escull de l'amfitrió, un partit presumptament complicadíssim. Qui marqui el ritme serà semifinalista.