Declaració d'intencions

El Moritz Ven­drell neces­si­tarà un mira­cle en la tor­nada a Lis­boa per acce­dir per segon cop en la seva història a la final a qua­tre de la lliga euro­pea. El Ben­fica, un dels equips més en forma i amb millor plan­ti­lla del con­ti­nent, va fer tota una decla­ració d'inten­ci­ons, ahir, al Club d'Esports, tot i que els locals es van reve­lar con­tra la seva infe­ri­o­ri­tat tècnica i de rotació i van plan­tar cara. El Ben­fica va crear perill en les tres pri­me­res arri­ba­des i va mar­car en el minut 4. Adro­her va cul­mi­nar un con­tra­a­tac fantàstic de tres tocs tre­nat per tres juga­dors dife­rents. Nicolía, un gran juga­dor, va fer l'assistència. El Ven­drell va ser­rar les dents en defensa i va empa­tar de seguida en atac, amb un pri­mer toc a la mitja volta de Creus que va dei­xar atu­rat Tra­bal. El con­junt de Gui­llem Pérez va equi­li­brar el par­tit i va negui­te­jar els visi­tants, que tenien més pro­ble­mes per gene­rar situ­a­ci­ons tot i la ins­pi­ració d'Adro­her, un mag dins del qua­dre. Nicolía, obce­cat en les pro­tes­tes, va veure la blava però els locals no van apro­fi­tar la supe­ri­o­ri­tat. Torra, en canvi, que aca­bava d'entrar un cop fina­lit­zada la sanció de dos minuts, va batre Xus Fernández (1-2) en una acció inte­rior. Aldrich, sol davant de Tra­bla, o Jordi Fer­rer, amb un tret exte­rior, hau­rien pogut empa­tar, tot i que els lusi­tans també van fer mèrits. Nicolía va llançar a por­te­ria des de casa seva i Torra va mar­car en el rebuig de la tanca. Rodri­gues va fer l'1-4 de penal tot i la per­se­ve­rança de Moritz, que en acci­ons inte­ri­ors de Gil i Miras obli­gava un Tra­bal incom­men­su­ra­ble a exhi­bir-se. L'1-5 de Nicolía, cada cop més con­cen­trat en la feina, va sen­ten­ciar el par­tit a favor d'un Ben­fica rapidíssim i molt perillós en els con­tra­a­tacs. Gil, coro­nant el seu bon par­tit, va assis­tir, al segon pal, Mit­jans, que va fer el 2-5. I Miras, de penal comès sobre Creus, va cla­var el 3-5 en una reacció admi­ra­ble. Altres equips ja hau­rien abai­xat els braços i el Ven­drell va llui­tar fins al so de la bot­zina.