El Vic i el Forte dei Marmi resoldran a Itàlia l'accés a la final a quatre. El partit d'anada va ser per als vigatans (2-1) gràcies a un gran esforç d'equip d'un Vic poc fresc d'idees i de cames després de l'enorme esforç del cap de setmana passat en la copa disputada a Reus. El partit va tenir dues parts molt diferents. En la primera els dos equips van oferir la millor versió ofensiva amb l'objectiu de marcar territori i aconseguir gols. En canvi, en la segona meitat i amb empat a un, tots dos van ser més conservadors, conscients que qualsevol error els podia complicar l'eliminatòria. Les millors ocasions del primer temps van ser per a un Forte més sencer i amb una mica més de possessió de bola. Si no van marcar va ser perquè el Vic va jugar ordenat i amb paciència, dosificant forces –Burgaya jugava tocat i Presas està lesionat– i confiant en un esplèndid Grau que va aturar tres un contra un a Torner i a Cancela en dues ocasions, i xuts enverinats de Gil i Motaran. El Vic no va ser menys i tot i no tenir-ne de tan clares, va crear perill arribant amb criteri a la porteria de Stagi, que també va tenir feina. La primera part va ser ràpida i intensa, però els gols es van fer esperar. Després d'un pal d'Ordeig, Torner es va quedar sol davant Grau i el va batre. Quedaven 18 segons però hi havia temps per a més. Font va provocar un penal que Cristian va executar a l'escaire. En la celebració Cancela va veure la blava per haver fet caure Font. En el segon temps el Vic no va aprofitar la superioritat numèrica inicial i quan el Forte va recuperar el cinquè home el matx va entrar en una fase en què tots dos van arriscar menys. Possessions llargues, seny i cap falta en vint minuts. A cinc del final el Vic va veure premiada la constància. En una transició Mia va fer una passada llarga a Romà, que la va penjar al segon pal i Cristian va rematar cap dins. Un golàs. El Forte va buscar l'empat, però vigilant no encaixar el tercer, que hauria estat mortal.