El Vic i el Forte dei Marmi resol­dran a Itàlia l'accés a la final a qua­tre. El par­tit d'anada va ser per als viga­tans (2-1) gràcies a un gran esforç d'equip d'un Vic poc fresc d'idees i de cames després de l'enorme esforç del cap de set­mana pas­sat en la copa dis­pu­tada a Reus. El par­tit va tenir dues parts molt dife­rents. En la pri­mera els dos equips van ofe­rir la millor versió ofen­siva amb l'objec­tiu de mar­car ter­ri­tori i acon­se­guir gols. En canvi, en la segona mei­tat i amb empat a un, tots dos van ser més con­ser­va­dors, cons­ci­ents que qual­se­vol error els podia com­pli­car l'eli­mi­natòria. Les millors oca­si­ons del pri­mer temps van ser per a un Forte més sen­cer i amb una mica més de pos­sessió de bola. Si no van mar­car va ser perquè el Vic va jugar orde­nat i amb paciència, dosi­fi­cant for­ces –Bur­gaya jugava tocat i Pre­sas està lesi­o­nat– i con­fi­ant en un esplèndid Grau que va atu­rar tres un con­tra un a Tor­ner i a Can­cela en dues oca­si­ons, i xuts enve­ri­nats de Gil i Mota­ran. El Vic no va ser menys i tot i no tenir-ne de tan clares, va crear perill arri­bant amb cri­teri a la por­te­ria de Stagi, que també va tenir feina. La pri­mera part va ser ràpida i intensa, però els gols es van fer espe­rar. Després d'un pal d'Ordeig, Tor­ner es va que­dar sol davant Grau i el va batre. Que­da­ven 18 segons però hi havia temps per a més. Font va pro­vo­car un penal que Cris­tian va exe­cu­tar a l'escaire. En la cele­bració Can­cela va veure la blava per haver fet caure Font. En el segon temps el Vic no va apro­fi­tar la supe­ri­o­ri­tat numèrica ini­cial i quan el Forte va recu­pe­rar el cinquè home el matx va entrar en una fase en què tots dos van arris­car menys. Pos­ses­si­ons llar­gues, seny i cap falta en vint minuts. A cinc del final el Vic va veure pre­mi­ada la constància. En una tran­sició Mia va fer una pas­sada llarga a Romà, que la va pen­jar al segon pal i Cris­tian va rema­tar cap dins. Un golàs. El Forte va bus­car l'empat, però vigi­lant no encai­xar el ter­cer, que hau­ria estat mor­tal.