S'està dis­pu­tant la desena edició de la copa d'Europa feme­nina, i a par­tir de dis­sabte a Man­lleu es jugarà la final a qua­tre. Després de dos dies de lluita intensa, la capi­tana d'un dels qua­tre equips de l'OK Lliga que la dis­pu­ten –el CP Man­lleu, el Gene­rali Palau de Ple­ga­mans, el CP Vol­tregà i l'Hos­tel­cur Gijón– aixe­carà el tro­feu de campió. La pri­mera que ho va fer va ser Natasha Lee, que l'any 2007 era la capi­tana del Biesca Gijón, el pri­mer campió de la nova com­pe­tició euro­pea que s'havia creat aque­lla tem­po­rada. Després va con­que­rir tres títols més, un altre amb el con­junt asturià (2009) i els altres dos, els anys 2011 i 2013, amb el Vol­tregà. Lee ha arri­bat a qua­tre finals, en les qua­tre ha gua­nyat el títol, i en totes va tenir un gran pro­ta­go­nisme perquè el seu equip acon­seguís la victòria. En aquesta edició torna a la final a qua­tre i tor­narà a llui­tar pel títol.

La pri­mera edició de la copa d'Europa feme­nina es va jugar l'any 2007 a Sant Hipòlit de Vol­tregà durant qua­tre dies i entre catorze equips. Natasha Lee era la capi­tana del Biesca Gijón i va arri­bar a la final con­tra l'Arenys de Munt. Cap dels dos equips va mar­car, i en la pròrroga va arri­bar un penal favo­ra­ble a les astu­ri­a­nes. Lee va mar­car el gol d'or i el Gijón va inau­gu­rar el pal­marès. Recorda espe­ci­al­ment aquest pri­mer títol: “No ens ima­ginàvem que arri­baríem a la final, era la pri­mera que es feia i érem un equip jove. I, és clar, hi ha aque­lla il·lusió d'estar en una com­pe­tició de nivell con­tra equips molt bons.” Lee reco­neix que els qua­tre títols acon­se­guits tenen el seu què: “De fet les recordo totes i totes tenen les seves gràcies; la pri­mera perquè era la pri­mera, la pri­mera amb el Vol­tregà també, una mica així totes.”

Dos anys després, Lee i el Gijón es van enfron­tar al Vol­tregà en el par­tit pel títol de la pri­mera final a qua­tre que es va dis­pu­tar a la loca­li­tat fran­cesa de Cou­tras. Després d'un 0-0, el campió es va deci­dir en els penals, i Lee va ser l'única que va mar­car i va gua­nyar el seu segon títol. L'any 2011, Natasha Lee ja for­mava part del Vol­tregà i va arri­bar a la seva pri­mera final euro­pea amb el seu nou equip. El seu rival era el Gijón, el seu ante­rior con­junt. La cita va ser a la loca­li­tat ale­ma­nya de Weil am Rhein. Les astu­ri­a­nes es van avançar i Lee va empa­tar i es va arri­bar a la pròrroga, on un gol d'or de Carla Gui­dici va donar el títol al con­junt oso­nenc, el ter­cer de Lee i el pri­mer amb la seva nova samar­reta. Nova­ment, dos anys després, va repe­tir títol euro­peu amb el Vol­tregà; aquest cop va ser a Girona i les de Sant Hipòlit van dis­pu­tar la final con­tra el con­junt local. En el pri­mer minut Lee ja va mar­car i després que les giro­ni­nes empa­tes­sin va fer el 2-1. Anna Romero va ampliar l'avan­tatge de les oso­nen­ques i un nou gol de les giro­ni­nes no va impe­dir a Lee empor­tar-se el seu quart títol.

Natasha Lee té molt clar que el Vol­tregà sem­pre és un aspi­rant al títol. “Com a juga­dora no sento aquesta pressió d'arri­bar sem­pre a les finals”, afirma amb con­ven­ci­ment, i afe­geix: “Pel meu caràcter, aquesta pressió em val per seguir entre­nant-me cada vegada millor, per estar a dalt, no és una pressió nega­tiva, és una pressió posi­tiva.”