El Barça s'espolsa la pressió
Hoquei sobre patins.Muñoz admet motivació i il·lusió però traspassa la condició de favorit al Benfica en la final a quatre perquè és l'amfitrió i pel nivell de les seves “estrelles mundials”
El Barça Lassa és habitualment favorit per definició, però aquest cop la sentència té tants matisos com es vulgui. En la semifinal de la lliga europea que jugarà dissabte a Lisboa (16 h, al pavelló Da Luz) contra el Benfica, l'amfitrió, hi ha arguments sòlids que traspassen part de la pressió al seu rival, com s'afanya a recordar el tècnic blaugrana, Ricard Muñoz. Certament, la història recent és plena d'ennuegaments d'amfitrions sobreexcitats per l'obligació de vèncer, indefectible quan el partit es complica. “El gran favorit és el Benfica, pel fet de jugar a casa i perquè és un equip ple d'estrelles mundials, jugadors desequil·libradors en totes les facetes del joc. Al Barça sempre se li atorga el paper de favorit però nosaltres intentem ser molt humils. El fet de ser a Lisboa ja és un premi.” L'equip blaugrana, que va rubricar dissabte el títol de l'Ok Lliga, ha guanyat les dues últimes edicions de la lliga europea –el 2014 a casa– i està acostumat als reptes: “Estem motivats i il·lusionats. La final a quatre serà molt cara però si continuem en la línia del curs tindrem possibilitats.” L'altra semifinal la jugaran l'Oliveirense, botxí del Porto en quarts, i el Forte dei Marmi, teòricament l'equip més assequible.
A les files del Benfica, club hermètic que ha prohibit parlar als seus tres jugadors catalans –Guillem Trabal, Marc Torra i Jordi Adroher– amb la premsa de casa nostra fins divendres en una actitud incomprensible, no amaguen que van a totes. En declaracions al seu lloc web, Pedro Nunes, l'entrenador, ho té clar: “Esperem transformar en una pressió positiva el fet de jugar a casa. El nostre objectiu és ser campions i primer hem de guanyar el Barça. Les individualitats seran decisives.” El Benfica va començar la temporada amb una patacada contra l'Sporting en la final de la Supercopa, però va adreçar el rumb amb fermesa. És líder a Portugal i podria fins i tot guanyar el títol en la pròxima jornada a la pista del Porto –abans, l'equip de Guillem Cabestany ha de resoldre un partit pendent–, el seu etern rival. A Europa va guanyar els sis partits de la fase regular i va resoldre també amb solvència l'eliminatòria de quarts contra el Moritz Vendrell, tot i que en el partit de tornada es va ennuegar (5-5). En aquest segon duel ja no va jugar per un trencament de lligaments el seu cervell, l'argentí Carlos Nicolía, un jugador bàsic. El màxim golejador és el català Jordi Adroher, que en la lliga ha fet 42 gols i lluita per ser pitxitxi amb el veterà jugador del Barcelos Reinaldo Ventura (43).
PROTAGONISTA
El primer títol europeu, fa 43 anys, també a Lisboa
El 7 de juliol de 1973, ara fa 43 anys, el conjunt que dirigia el mític tècnic Josep Lorente va trencar el gel a la pista del Benfica, al pavelló Da Luz, i va alçar un títol embrionari, el primer continental de qualsevol secció del club. Aquell grup ja llegendari va encetar un període d'esplendor que va catapultar l'hoquei sobre patins blaugrana al capdamunt del panorama mundial. Amb un 7 a 7 intens, treballat i molt suat –feia una calor sufocant–, el Barça va fer valer el 5 a 3 favorable del duel d'anada i va aconseguir la primera de les 21 copes d'Europa que atresora la secció en el seu palmarès. El Benfica tenia a les seves files grans figures, encapçalades per Livramento, considerat aquella època un dels millors jugadors del planeta. Però la figura del partit de tornada va ser el jugador blaugrana Manel Chércoles (4 gols), que va exhibir una capacitat física brutal per sobreposar-se a la calor i al fervor dels 4.000 seguidors locals.