Se li fa un nus a la gola quan parla de la copa d'Europa que el Barça va guanyar al Palau Blaugrana fa dos anys. Era davant la seva família, els seus amics i la seva gent. El considera el millor record vestit de blaugrana. Xavi Barroso (Caldes de Montbui, 14 de novembre del 1992) és un dels jugadors més joves de la plantilla del Barça i agafa responsabilitats al vestidor cada partit que passa. S'ha guanyat el respecte de tothom i se sent preparat per fer una bona final a quatre europea amb el club de la seva vida, el que l'ha vist créixer.
Arriben a la final a quatre de la copa d'Europa amb la lliga espanyola a la butxaca. Amb suspens, això sí...
A tots ens hauria agradat acabar el partit i començar a saltar i a celebrar-ho, però no va poder ser perquè el Vic ens va plantejar molt bon partit i vam empatar. Tot i així, el més important és que ja la tenim. Hem lluitat molt durant la temporada per arribar en aquest punt i al final hem pogut aconseguir la lliga. Estem molt contents.
Només pel fet de ser del Barça ja tenen una pressió afegida. Havent aconseguit el títol de lliga, s'han tret un pes de sobre per preparar amb calma la final a quatre?
Ja hem assumit l'alegria de guanyar la lliga i és veritat que hem tingut més calma per preparar la final a quatre, però crec que, encara que tinguéssim la lliga per decidir, hauríem preparat els partits d'aquest cap de setmana com quan ens centrem en les fases prèvies de la copa d'Europa. Tenim capacitat de separar molt cada competició.
Tots els equips tenen alts i baixos en el seu rendiment durant el curs. Com arriba l'equip a la competició europea?
Estem molt bé físicament i crec que tenim la moral pels núvols. Això sí que ho té haver guanyat la lliga regular. Tenim molta confiança. I, a més, en aquest moment de temporada, tenim al cap on es mou el company, què farà en el proper moviment, on la hi hem de passar... Arribem al màxim de les nostres possibilitats.
Què la fa especial aquesta competició?
Tothom la vol guanyar. Molts jugadors han arribat a finals però no tothom l'ha aconseguit. És la competició que té més al·licients. La competició per excel·lència.
La del 2014 al Palau Blaugrana, la recorda bé...
I tant. Jugar davant la família, l'afició i els amics al pavelló on has començat a jugar a hoquei sobre patins de veritat. I, a més, amb el pavelló ple a vessar animant-te. És el moment més bonic que recordo amb la samarreta del Barça.
Vostès tenen un palmarès envejable, però el Benfica arriba a la competició imbatut a Portugal i només ha perdut un partit a Europa. Tenen una plantilla al·lucinant. Qui és favorit?
No sabria dir-ho. Però nosaltres acostumem a ser favorits en la majoria de partits de la temporada. I que en aquest partit molta gent els atribueixi a ells aquest cartell, diu molt de la dificultat de superar el Benfica, del gran equip i dels grans jugadors que tenen. Tenen les posicions molt ben cobertes, són portuguesos i això implica el seu caràcter superofensiu, però també, veient vídeos, hem vist que en defensa també són molt forts. Costarà molt.
Allà hi ha un parell de vells coneguts, Marc Torra i Jordi Adroher. Ha parlat amb ells?
Encara no, però segur que arribarà algun missatge per WhatsApp. Sempre que jugues amb algun conegut t'envies algun missatge per picar. Per desitjar-li mala sort. [Riu]
Ells ja no formen part del Barça, però vostè va renovar fins al 2018 fa poc, senyal que el valoren.
Tinc la sort d'haver-me criat a la Masia, a la base d'aquest gran club. I on estan sortint grans jugadors. He tingut la sort d'aprendre des de l'infantil fins ara. Molts migdies entrenant-me aquí al Palau amb els que sempre han estat els meus ídols, com el Panadero o el Pulpo Egurrola... Per a mi, és una sort poder seguint vestint aquesta samarreta.
Costa molt que un xaval de la base acabi afermant-se en el primer equip. Per què?
Crec que s'estan fent molt bé les coses. Els júniors tenen molts títols, el B també… Però els resultats del primer equip són tan bons que costa molt fer el relleu. Tots els xavals tindran nivell d'OK Lliga segur. Potser els faltarà el pas de la cessió que et dóna un punt de maduresa que al Palau no acabes d'agafar.