La història de fa tres anys a Porto es va repetir i el Barça va claudicar contra el Benfica en la semifinal de la lliga europea de nou en els penals, marcats tots tres –un en el temps reglamentari i dos en la tanda– per Marc Torra (2) i Jordi Adroher, jugadors catalans i exblaugrana. Malgrat la semblança en el desenllaç i el regust amarg, l'embolcall és ben diferent. L'equip de Ricard Muñoz va lluitar contra les adversitats –arbitratge progressivament casolà i que es va inhibir absolutament de les accions a l'àrea local i la lesió de Marc Gual– amb orgull i va estar a 3:02 d'endur-se la semifinal en el temps reglamentari per 0-1, després d'ofegar físicament el Benfica i d'assecar les seves virtuts atacants amb un plantejament defensiu ben treballat. Li va faltar, això sí, rematar la feina, tot i que els lusitans no es van obrir mai. Un penal molt rigorós d'Aitor Egurrola sobre Torra que ell mateix va transformar va permetre a les àligues tornar a la final quan el seu tècnic, Pedro Nunes, no havia tingut ni esma per demanar temps mort. En els penals, l'actuació del porter suplent dels locals, Pedro Henriques –jugarà al Reus–, un especialista, va ser fonamental. En l'àmbit global, el club blaugrana es va jugar la seva última carta, i tanca la temporada sense cap títol continental. De seguida es va veure que no era el dia del Barça. Les imatges negativament premonitòries van ser un penal no assenyalat sobre Matías Pascual i un cop a l'esquena de Diogo Rafael a Gual que el va deixar estabornit i clavat de l'esquena. El de Sant Sadurní, bàsic per marcar el ritme del seu equip, va jugar una estona en la segona part, però el Barça, és evident, va perdre el seu cervell. La bona notícia va ser la gran actuació del jove Nil Roca (18 anys), defensa incansable que va rendir a un gran nivell. Els dos equips es van carregar de seguida de faltes, però, com passa sempre en hoquei sobre patins, els àrbitres es van encallar quan van veure el número 9 en els dos casellers –mal endèmic en l'arbitratge mundial– i van contemporitzar. La premissa del Barça era evitar els contraatacs. El Benfica només va poder fer un parell de transicions ràpides que Egurrola va resoldre. Tant ell com Guillem Trabal van fer una demostració de recursos, tot i que finalment l'heroi va ser Henriques. Carlos Nicolía, molt ben marcat per Pascual, només va lluir en el tram final del primer període aprofitant que les defenses es van estovar amb motiu de les nou faltes. Panadero va estavellar una bola al pal (32'), un avís seriós. Les 9 faltes van durar una eternitat, perquè els col·legiats italians van seguir perdonant la desena fins que Panadero, amb empenta, la va forçar –flagrant– en el minut 33. Pablo Álvarez va marejar Trabal i va fer entrar la bola per sota el seu braç dret (0-1). Evidentment, de seguida va caure la desena per als visitants, però Nicolía va fallar. L'argentí, obnubilat, va fer el ridícul simulant dues agressions per capgirar la dinàmica del partit, però els àrbitres, que ja el coneixen, no van picar. El Benfica es va anar diluint, però no va arriscar. El gran pecat del Barça va ser no matar el partit. En el minut 46, Torra va entrar amb determinació dins del quadre i els àrbitres, amb la mateixa determinació per evitar el comiat local, van assenyalar penal. El torderenc, hàbil, va fer entrar la bola per sota de la mà de l'estic d'Egurrola. El destí s'havia capgirat com un mitjó. Fins al punt que, trenta segons més tard, el Benfica va disposar d'una directa (15a) que Egurrola va treure a Nicolía. En el temps afegit, els portuguesos van aguantar amb 14 faltes –un miracle– i els penals van decidir.