El pòquer poliglot
Hoquei sobre patins. El tècnic Guillem Cabestany s'estrena en el Porto amb el títol de copa i ha guanyat la competició durant quatre anys seguits en tres equips de tres lligues diferents
Mai abans cap tècnic d'hoquei sobre patins havia guanyat quatre títols de copa consecutius en tres equips de tres lligues diferents. Guillem Cabestany va completar diumenge la trilogia amb el Porto en una final en què el seu equip va evitar el triplet del Benfica imposant-se per 4-2 en una gran actuació del porter català Natxo, que jugava el darrer partit oficial amb la samarreta de l'equip de la capital de Portugal i que va contribuir decisivament a la quinzena copa del Porto, que iguala, per més inri, el registre del Benfica.
Cabestany va iniciar la seva llegenda amb un títol impossible –el primer del club–, tant pel fons com per la forma, a Oviedo el 2013 quan era el tècnic del Moritz Vendrell en un final agònica contra el Reus i va repetir gesta amb els penedesencs el 2014 a Lleida en un duel inoblidable contra el Barça. Va considerar que el seu cicle al Moritz Vendrell s'havia acabat després de quatre temporades. Abans de plegar, això sí, va conduir el seu equip cap al títol de la CERS, arrodonint el major període d'esplendor del club penedesenc. La seva fama, amb resultats contrastats gràcies a una planificació minuciosa i a la bona lectura dels partits –aspectes que no sempre conflueixen– li va permetre fer les maletes el curs 2014-2015. Va recalar al Breganze, de la lliga italiana, al costat del davanter Jordi Adroher. Va conquerir la tercera copa seguida. Un esclat història –feia 40 anys que el club no s'enduia la copa– materialitzat en una final contra el Viareggio.
No tot han estat flors i violes en el seu primer curs al Porto, ni de bon tros. Malgrat que en la fase de grups de la lliga europea el seu equip va derrotar el Barça en els dos enfrontaments, l'eliminació en els quarts de final contra l'Oliveirense, amb diversos jugadors repudiats precisament pel Porto, va ser sagnant. En la lliga, a més, el potencial atacant d'un Benfica farcit de figures enter les qual hi són Jordi Adroher –pitxitxi de la lliga– i Marc Torra i Guillem Trabal molt segur sota els pals, va deixar els Dragôes en un segon terme.
Per això, l'esclat a Ponte de Lima en la Taça de Portugal diumenge passat va ser lògic i va posar fi a una etapa amb alts i baixos –quatre derrotes en la lliga– en la fase de construcció de l'equip, a pesar de disposar de l'exblaugrana Reinaldo i de tenir el triangle de joves de més talent de l'hoquei portuguès: Hélder Nunes –la figura i catalitzador del joc–, Gonçalo Alves i Telmo Pinto. Per al curs vinent, Cabestany disposarà del porter del Vic Carles Grau i també ha fitxat el jugador de l'Igualada Ton Baliu, exemple de caràcter i combativitat amb el qual espera guanyar solidesa. El Porto ha acabat pletòric superant l'etern rival però durant el curs ha tingut llacunes atribuïbles a les dificultats que comporta extreure el rendiment òptim a un col·lectiu parcialment nou. L'alquimista Cabestany, però, té crèdit i temps per esmolar el projecte: està renovat fins al 2018.
EL PROTAGONISTA
El comiat somat de Natxo Edo
Natxo Edo exemplifica l'antítesi a la mobilitat de Guillem Cabestany. El porter català ha jugat les divuit darreres temporades amb el Porto i el curs vinent defensarà els colors del Juventude de Viana amb 41 anys –els fa al setembre–. Amb els Dragôes, ha guanyat 13 lligues, set copes i nou supercopes. També ha jugat i ha perdut set finals de la lliga europea, el gran cavall de batalla del club lusità en les dues darreres dècades, i una copa de la CERS el 2002 contra el Voltregà. Edo va fer diumenge un gran partit en el dia del seu emotiu i triomfant comiat. El Porto es va avançar per 3-0 però el Benfica va reaccionar i va inquietar (3-2). Els golejadors del campió van ser Hélder Nunes (2) i Gonçalo Alves (2). Miguel Rocha va fer els dos gols del Benfica. En les semifinals, el Porto havia eliminat el Barcelos (5-2) i el Benfica a l'Sporting (3-7). La setmana anterior, el porter català també va viure moments sentimentals quan es va acomiadar de la lliga a casa: 11-0 precisament contra el Juventude de Viana. El català, per tant, va tenir un final de trajecte acorde a la seva classe i al seu rendiment en el club on va arribar en el 1997 procedent del Noia. Abans havia jugat a les files del Reus.