Impotència reversible

La rever­si­bi­li­tat i la volun­tat d'aixe­car-se després de la pata­cada són les úniques lec­tu­res posi­ti­ves que pot fer Espa­nya de la repas­sada a què la va sot­me­tre Por­tu­gal, l'amfi­tri­ona, dimarts a la nit en el segon par­tit de la fase de grups de l'euro­peu d'Oli­veira de Azeméis (6-1). El sis­tema de com­pe­tició rela­ti­vitza els resul­tats de les tres pri­me­res jor­na­des perquè els vuit equips par­ti­ci­pants es clas­si­fi­quen per als quarts de final. Amb el sis­tema de lli­gueta de les dues últi­mes edi­ci­ons, Espa­nya esta­ria ja molt hipo­te­cada. Por­tu­gal i Espa­nya, for­mada exclu­si­va­ment per juga­dors cata­lans, es podrien tro­bar nova­ment en la final si pro­gres­ses­sin a par­tir d'ara, i la des­feta de dimarts no hi tin­dria cap incidència numèrica. De fet, Espa­nya tindrà un encre­ua­ment con­tra Ale­ma­nya prou còmode i en les semi­fi­nals, si el pla teòric es com­pleix, el seu rival podria ser Itàlia, la vigent cam­pi­ona. Una altra cosa és la moral. Por­tu­gal, la gran favo­rita, va mar­car el ter­reny, i de quina manera. L'equip de Quim Paüls va aguan­tar força bé en una pri­mera part molt digna en què la con­nexió entre els dos ger­mans Bar­galló i el tàndem del Vic for­mat per Ban­cells i Cris­tian Rodríguez va fun­ci­o­nar d'entrada força bé i va gene­rar perill a par­tir de les acci­ons per dar­rere de la por­te­ria i les com­bi­na­ci­ons ràpides. Jordi Bar­galló, de penal, va neu­tra­lit­zar el gol ini­cial, també de penal, mar­cat per Ricardo Bar­rei­ros. Pau Bar­galló va dis­po­sar d'una directa arran d'una blava a Hélder Nunes que el por­ter por­tuguès Angelo Girão –molt ins­pi­rat–va atu­rar. En un con­tra­a­tac, Rei­naldo Ven­tura, que viu una segona joven­tut, va fer el 2-1. El gol de João Rodri­gues, molt des­mar­cat (3-1), en els com­pas­sos ini­ci­als del segon temps va ser defi­ni­tiu. Por­tu­gal, més agres­siu, més ambiciós, es va men­jar física­ment el con­junt de Paüls i, amb un equip de gran qua­li­tat i amb un gran fons d'armari, també va ser supe­rior tècni­ca­ment. Curi­o­sa­ment, el 6-1 és el mateix resul­tat que va endos­sar l'Argen­tina a Espa­nya en la final del mun­dial del 2015, la dar­rera der­rota del con­junt esta­tal.