La caiguda de Roma
ATP. Federer (35 anys), que ja no figura entre els cinc primers, no afegeix cap Grand Slam al seu palmarès des de fa quatre cursos. La sequera de Nadal (30) ja s'allarga dos exercicis
Per primera vegada en cinc anys Roger Federer va quedar exclòs fa dos dilluns, amb 35 anys, de la zona noble que marquen el cinc primers de l'ATP, i ara és 7è. Fa quatre cursos, concretament des que es va endur el torneig de Wimbledon el 2012, que no obté cap títol de Grand Slam. Tancarà aquest exercici, a més, sense haver guanyat cap torneig per primera vegada des que es va estrenar el 2001 conquerint un títol a Milà. Rafael Nadal (30 anys) és quart en el rànquing –ha obtingut dos títols–, i fa dos anys, des que va guanyar el novè títol a Roland Garros el 2014, que no engreixa el seu compte de majors. El suís, amb 17, i el balear, amb 14, són, junt amb el nord-americà Pete Sampras (14), els que atresoren més Grand Slams.
Tots dos segueixen jugant a un gran nivell –l'or de Nadal en dobles a Rio i el seu títol al Godó ho constaten– però no han estat capaços de regularitzar el seu estat de forma. Un dels factors, lògicament, és l'edat. El desgast acumulat passa factura. Quan no són naps són cols. Els problemes físics disminueixen el seu rendiment. Els exemples del 2016 són sagnants. Nadal va haver de plegar a la seva terra de París tot i estar classificat per a la tercera eliminatòria per culpa d'una lesió al canell esquerre que també li va impedir jugar a Wimbledon. Operat al febrer del menisc esquerre, Federer ha recaigut i no ha jugat ni els Jocs ni a Nova York. Ha posat fi a la temporada per recuperar-se: vol seguir jugant “uns quants anys més”. Mentalment són gairebé indestructibles. Amb la pressió mediàtica que han de suportar i la vida solucionada, és admirable que perseverin. Ho duen a l'ADN. També contribueix a la seva longevitat el fet que les noves generacions triguen a adaptar-se a les exigències del circuit. Els genis passaven més via. Federer va guanyar Wimbledon el 2003 amb 22 anys i Nadal es va endur el Roland Garros del 2005 amb 19 anys i dos dies.
El factor Djokovic
Un altre aspecte és el domini de Novak Djokovic, encara que ara faci de mal dir perquè el serbi, certament, ha viscut tres mesos dolents. Des que va caure contra el nord-americà Sam Querrey als setzens de Wimbledon i tret del títol a Toronto, ha encadenat disgustos. Va quedar fora dels Jocs en el primer partit contra Juan Martín del Potro –plors– i va deixar escapar l'obert dels Estats Units contra Stan Wawrinka, especialista en finals –11 de consecutives guanyades–, que ja li va pispar el títol a Roland Garros 2015. Malgrat tot, la seva temporada, amb el títol a Austràlia i l'estrena a Roland Garros, és magnífica. Des del 2011, ha assaborit onze títols grans. La irrupció de Wawrinka i la consagració de l'escocès Andy Murray, campió a Wimbledon –tercer Grand Slam– i campió olímpic, també afecten Federer i Nadal.
LA DÈCADA GLORIOSA
Nadal havia encadenat deu anys seguits aixecant almenys un títol de Grand Slam entre el 2005 i el 2014, una fita. El seu any més prolífic va ser el 2010, quan es va endur d'una tacada els títols de Roland Garros, Wimbledon i l'obert dels EUA. El 2008 va celebrar el triomf a Roland Garros i a Wimbledon i el 2013 va triomfar per enèsim cop a París i va repetir als EUA.LA DADA
El monopoli dels ara ja ‘big five'
Només set tennistes han estat capaços de guanyar un títol de Grand Slam en els últims 10 anys –del 2006 al 2016–, una mostra del domini abassegador que han exercit Roger Federer, Rafael Nadal, Novak Djokovic i Andy Murray, els anomenats big four, tot i que amb la irrupció de Stan Wawrinka –3 títols– caldria parlar de big five. Els altres dos tennistes que han trencat l'ordre establert són el croat Marin Cilic, campió de l'obert dels EUA el 2014, i l'argentí Juan Martín del Potro, que va guanyar també a Nova York el 2009 i que ara ha tornat amb molta força superant un període de lesions. Les semifinals de la setmana passada a Flushing Meadows i la medalla de plata olímpica en són una prova més que fefaent. Si mirem els últims 13 anys, o sigui els darrers 52 tornejos de Grand Slam jugats, tan sols s'afegeixen a la llista el rus Marat Safin (Austràlia 2005) i l'argentí Gastón Gaudio (París 2004).