Va tancar la seva experiència en la lliga portuguesa a les files del Benfica de manera precipitada i fastiguejat per com s'havia gestionat una lesió al maluc que el va conduir a la retirada al maig del 2015. Vicente Álamo (Montcada i Reixac, 1976) va tornar a casa, al BM Granollers, i durant un curs ha exercit d'entrenador de porters de la base, a més de les porteres del primer equip femení. S'ha recuperat anímicament i físicament, i quan va rebre la proposta de Carlos Viver per tornar a la lliga Asobal se li va activar el cuquet de la competició. Unes molèsties al colze van endarrerir el seu debut fins a la quarta jornada a casa contra el Valladolid. La seva aparició, però, va ser espectacular. Va ser tot un revulsiu quan el conjunt granollerí pitjor ho estava passant i va acabar el seu recital aturant un penal que va valer dos punts. Vint-i-una temporades a l'elit, la meitat de les quals al Granollers, i 19 internacionalitats amb la selecció espanyola absoluta avalen la seva trajectòria.
Quina manera de tornar a l'Asobal, amb percentatges superiors al 30% i aturant el penal de la victòria del Granollers...
Òbviament estic content d'haver tornat d'aquesta manera. I més després que m'hagués perdut les tres primeres jornades per una lesió al colze que va endarrerir la meva reaparició. Vaig poder debutar a casa, un altre cop en la competició, i per sort va poder acabar bé, tot i que vam patir més del compte.
En tot cas, ha demostrat que la seva presència a l'equip no serà testimonial...
I tant que no. Penso que puc aportar diverses coses a l'equip tant a dins com a fora la pista. El fet de tenir l'experiència de tantes temporades pot ser clau en alguns moments, tenint en compte que ja he viscut circumstàncies similars. De fet, aquest serà un dels meus rols en un equip tan jove.
De fet, veient Hombrados, que continua en actiu amb 44 anys, encara li queda recorregut?
De moment em plantejo aquest any i després ja ho veurem, perquè en cap cas pensava tornar a jugar. Tot plegat va sortir de manera inesperada i perquè hi havia molts condicionants que emocionalment em van empènyer a fer aquest pas: el fet de jugar a casa, on vaig començar, tornar a l'Asobal... Ara vull disfrutar del present i després ja ho veurem.
Entre l'estada al Benfica i la seva retirada ja feia quatre temporades que no jugava a l'Asobal. Com està veient la competició?
L'Asobal en cap cas està al nivell de la meva anterior etapa al Granollers o quan vaig estar a Lleó, però penso que de mica en mica s'està recuperant. No podem disposar dels millors jugadors del món com abans, però és una lliga prou competitiva. En les quatre primeres jornades s'està veient que els resultats són molt ajustats excepte els del Barça, que està molt per sobre de la resta.
El Fraikin BM Granollers ja fa diverses temporades que rendeix a un gran nivell, pensa que té plantilla per aconseguir uns resultats similars al curs passat?
La temporada passada el Granollers va fer una temporada extraordinària, fins i tot per sobre del que esperava la gent. Cada any s'intenten millorar els resultats del curs anterior, però també hi ha clubs que s'estan recuperant i que cada cop estan reforçant més les seves plantilles. Acabem de començar, hi ha cinc incorporacions noves i, lògicament, hi ha jugadors que encara estan en fase d'adaptació. Estem treballant per continuar creixent i intentar repetir o millorar la temporada anterior, però no serà gens fàcil. Ens hem d'anar fixant objectius a curt termini per poder arribar tan lluny com sigui possible.
Com té la lesió al maluc que el va obligar a deixar la competició després de tres cursos en la lliga portuguesa?
Va ser una situació complicada, perquè a Portugal no van ser capaços de gestionar bé la lesió i vaig decidir deixar de jugar i tornar cap a casa. El curs passat, sense jugar, em vaig recuperar prou bé i quan em va sorgir la possibilitat de tornar a competir vaig fer la consulta amb els metges i em van donar el vistiplau. No era una lesió gaire greu, però si s'hagués gestionat bé hauria pogut competir perfectament. De moment, i després de la pretemporada, no estic tenint cap problema.
Com va ser el procés per convèncer-lo per tornar a jugar?
Estava com a entrenador de les porteres de l'equip femení, i a final de temporada amb una conversa informal amb en Carlos Viver m'ho va proposar mig seriosament mig en broma. Després ja em van convocar a una reunió més seriosa, perquè a mi ni m'havia passat pel cap tornar a competir. Va ser una cosa sobtada, però el fet de jugar a casa i en la lliga Asobal després de tres anys a fora em va fer il·lusionar amb aquesta nova etapa.
No li va trucar David Barrufet quan Saric l'any passat va marxar un mes al Qatar?
Sí, hi va haver contactes i a principi de temporada vaig tenir algunes ofertes, però entre el problema al maluc i la meva marxa de Portugal estava molt cremat psicològicament. Necessitava fer neteja per tancar una etapa No estava en condicions ni d'entrenar-me ni de jugar. A partir del gener les circumstàncies van canviar i ja em trobava molt millor físicament. Quan el Granollers em va fer la proposta, la situació era una altra. Em trobava molt millor i estava molt vinculat al club pel fet de ser l'entrenador de les porteres. L'actitud era molt positiva, vaja.
Què me'n diu, dels altres inquilins de la porteria del Granollers, Pol Sastre i Marc Guàrdia?
Vinc a ajudar els porters de la casa, els joves, però ells són els porters del present i del futur, sobretot en Pol, que ja fa uns quants anys que és a l'Asobal i ha fet alguns bons partits. Hem de treballar perquè els porters del Granollers siguin del planter.