Purito té ofertes per seguir una temporada més

Joa­quim Rodríguez hau­ria de córrer avui en la clàssica del Giro de Llom­bar­dia –prova que va gua­nyar el 2012 i el 2013– la seva última gran car­rera de la seva tra­jectòria espor­tiva. El ciclista català, amb tot, no ho farà de bon gust, ja que ofi­ci­al­ment havia deci­dit posar punt final a la seva car­rera després de la cursa dels Jocs Olímpics, com van comen­tar tant ell com el seu repre­sen­tant, Àngel Edo, en diver­sos mit­jans. El seu equip, el Katuixa –de capi­tal rus però amb llicència ita­li­ana– l'ha obli­gat a tor­nar-se a ves­tir de curt quan ja havia dei­xat d'entre­nar-se. La relació entre les dues parts, doncs, no ha aca­bat de manera idíl·lica, com ha reco­ne­gut Edo, que fa uns dies va llançar l'última bomba al por­tal Cycling­news: “Ell té ofer­tes per con­ti­nuar el 2017 i ho estem estu­di­ant.” Edo con­si­dera que el ciclista s'hagi vist obli­gat a córrer aquests dies, i això evita qual­se­vol pos­si­bi­li­tat que el de Parets con­tinuï a l'equip la tem­po­rada vinent fent qual­se­vol altra funció.

La pos­si­bi­li­tat que Rodríguez ajorni la seva reti­rada també té relació amb un mer­cat ara mateix en ebu­llició. En vista del rumor sor­git a Itàlia que el català podria sig­nar pel nou Bah­rain-Merida, que lide­rarà Vin­cenzo Nibali, va haver de ser el mateix mànager gene­ral, Brent Cope­land, qui ho des­mentís. El nou equip del World Tour pretén tenir un con­junt que pugui plan­tar cara a l'Sky i està ofe­rint con­trac­tes espec­ta­cu­lars a ciclis­tes con­so­li­dats. El gui­puscoà Ion Iza­girre, per exem­ple, ja ha dei­xat el Movis­tar per accep­tar la pro­posta de nova for­mació sor­gida als Emi­rats. També ha temp­tat Dani Moreno (Movis­tar) i Mikel Landa (Sky).

Si Purito no recon­si­dera la reti­rada, el d'avui seria el seu últim gran monu­ment. La cita de la Llom­bar­dia és una de les cur­ses més atrac­ti­ves del calen­dari amb puja­des espec­ta­cu­lars pel camí de la meta de Bèrgam. La pujada final gai­rebé dins la ciu­tat va ser la que va per­me­tre els esplèndids tri­omfs del català el 2012 i el 2013.