Atletisme

Atletisme

Fradera amplia horitzons

Atletisme. El velocista del FC Barcelona, operat dels dos malucs aquest estiu, s'entrenarà durant uns mesos a Puerto Rico amb Luguelín Santos, subcampió olímpic de 400 m en els Jocs de Londres 2012

Una volun­tat de ferro i un tarannà inquiet són dos aspec­tes que podrien defi­nir per­fec­ta­ment la per­so­na­li­tat de Pau Fra­dera (Bar­ce­lona, 1987), un dels millors espe­ci­a­lis­tes cata­lans de 400 metres. Un dels seus lemes de capçalera és No ren­dir-se mai. El velo­cista del FC Bar­ce­lona acaba de pas­sar una de les pit­jors tem­po­ra­des de la seva car­rera a con­seqüència de les lesi­ons, que l'han obli­gat a pas­sar dues vega­des pel quiròfan per ope­rar-se dels dos malucs. Lluny de defa­llir, Fra­dera s'ha pro­po­sat embar­car-se en una nova aven­tura per explo­rar els seus límits, i el 15 d'octu­bre volarà rumb a Puerto Rico per entre­nar-se durant uns mesos al cos­tat del domi­nicà Luguelín San­tos, un dels millors espe­ci­a­lis­tes mun­di­als de la volta a la pista. “El vaig conèixer a finals de juny en el míting de La Chaux-de-Fonds, a Suïssa. De seguida vaig con­ge­niar amb el seu entre­na­dor, José Rubio. Va veure que, com ell, jo també era un freak de l'atle­tisme i em va con­vi­dar a pre­pa­rar-me amb el seu grup d'entre­na­ment. Em va dir: «Sem­pre havia vol­gut entre­nar un blan­quet euro­peu»”, explica el velo­cista del FC Bar­ce­lona pocs dies abans de viat­jar cap al Carib.

A banda del seu interès per pro­gres­sar com a atleta, Fra­dera també vol viure aquesta experiència en el ves­sant tècnic. De fet, el blau­grana com­bina la seva pre­pa­ració, a càrrec de Luis Sevi­llano, amb els entre­na­ments a un grup de velo­cis­tes –és lli­cen­ciat en Ciències de l'Acti­vi­tat Física i de l'Esport, a més d'haver fet mas­ters d'alt ren­di­ment i de far­ma­co­lo­gia i ajuts ergogènics, i té el títol d'entre­na­dor esta­tal d'atle­tisme–, l'asses­so­ra­ment tècnic a la pla­ta­forma Where Is The Limit i la pre­sidència del club Ath­le­tic Bar­ce­lona. Uns conei­xe­ments i una for­mació que de ben segur ampliarà amb l'experiència a Puerto Rico. “És una opor­tu­ni­tat que no podia dei­xar esca­par, i així ho ha entès el meu entre­na­dor dels últims onze anys, Luis Sevi­llano”, afe­geix. Fra­dera s'estarà tres mesos a Puerto Rico, el màxim permès amb el visat dels Estats Units, on resi­dirà a San Fer­nando, a casa del mateix entre­na­dor, José Ludwig Rubio. Després es pre­pa­rarà un mes a la República Domi­ni­cana i anirà fent diver­ses esta­des fins al mes de maig, on té pre­vist tor­nar a Cata­lu­nya per com­plir els seus com­pro­mi­sos amb el FC Bar­ce­lona, en els diver­sos cam­pi­o­nats de clubs. Més que les nove­tats tècni­ques que pugui cop­sar de la seva estada a Puerto Rico, Fra­dera valora la pos­si­bi­li­tat de viure l'ambi­ent d'un grup reduït d'atle­tes de màxim nivell, on bri­lla amb llum pròpia Luguelín San­tos, sub­campió olímpic a Lon­dres 2012. Campió d'Espa­nya pro­mesa de 400 m a l'aire lliure (2009) i de 200 m en pista coberta (2007/08), el velo­cista del Barça, quan les lesi­ons no ho han impe­dit, era un habi­tual de l'equip esta­tal de relleus de 4x400 m, amb qui va com­pe­tir en el mun­dial de Mos­cou 2013 i l'euro­peu de Zuric 2014. Un parell de cur­sos sense molèsties físiques –va acre­di­tar 46.60 a l'aire lliure i 46.87 en pista coberta– li va obrir les por­tes a la prova indi­vi­dual a l'euro­peu indoor de Praga 2015. Aquest curs va tocar fons i final­ment ha des­co­bert que les cons­tants lesi­ons als isquio­ti­bi­als s'ori­gi­na­ven per una mal­for­mació al cap del fèmur, que amb l'ope­ració als dos malucs s'hau­rien de solu­ci­o­nar. Fra­dera no té pressa –no pre­pa­rarà la cam­pa­nya de pista coberta–, però és evi­dent que amb el canvi d'aires pretén créixer com a atleta i con­ti­nuar somi­ant en una par­ti­ci­pació olímpica a Tòquio 2020.

EL PROTAGONISTA

Vaig conèixer Luguelín i José Rubio [l'entrenador] al juny. Van veure que era un ‘freak' de l'atletisme i de seguida vam congeniar
Més que les novetats tècniques, valoro la possibilitat d'entrenar-me amb un grup d'elit mundial
Pau Fradera
atleta del fc barcelona

El bòlid de Bayaguana que corria descalç

Luguelín Santos (1993), un dels millors especialistes mundials de 400 m, va tenir una infància marcada per la pobresa. A la població de Bayaguana (República Dominicana) pràcticament vivia en una xabola amb unes condicions extremes. Molts dies havia d'anar a dormir sense sopar. La vida de Santos va fer un gir quan el 2010 va vèncer en els 400 m dels Jocs Olímpics de la Joventut a Singapur. La victòria li va comportar poder disposar d'un habitatge digne i uns 200.000 pesos dominicans de premi (uns 4.000 euros). Dos anys després ja figurava en l'elit de la categoria absoluta, tot i que no va renunciar a competir i guanyar amb molta solvència en el mundial júnior de Barcelona 2012. Aquesta va ser la seva valoració després de la victòria a l'estadi Lluís Companys: “Estic molt satisfet pel títol, però no tant amb la marca. Ho hauria pogut fer millor. Des que vaig començar a córrer el 2002 que somiava a convertir-me en un atleta d'alt rendiment. Durant sis anys em vaig estar entrenant descalç i ara estic a les portes dels Jocs. És increïble. Espero poder classificar-me per a la final i poder lluitar per una medalla.” Unes setmanes després va complir el somni i va obtenir el subcampionat olímpic a Londres. Es va mantenir entre els millors en el mundial de Moscou 2013, on va acabar tercer, i a Pequín 2015, on es va quedar a les portes del podi, tot i acreditar la seva millor marca personal (44.11). Aquest últim curs una lesió li va impedir arribar a Rio en plenitud i no va poder passar de les semifinals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)