Una voluntat de ferro i un tarannà inquiet són dos aspectes que podrien definir perfectament la personalitat de Pau Fradera (Barcelona, 1987), un dels millors especialistes catalans de 400 metres. Un dels seus lemes de capçalera és No rendir-se mai. El velocista del FC Barcelona acaba de passar una de les pitjors temporades de la seva carrera a conseqüència de les lesions, que l'han obligat a passar dues vegades pel quiròfan per operar-se dels dos malucs. Lluny de defallir, Fradera s'ha proposat embarcar-se en una nova aventura per explorar els seus límits, i el 15 d'octubre volarà rumb a Puerto Rico per entrenar-se durant uns mesos al costat del dominicà Luguelín Santos, un dels millors especialistes mundials de la volta a la pista. “El vaig conèixer a finals de juny en el míting de La Chaux-de-Fonds, a Suïssa. De seguida vaig congeniar amb el seu entrenador, José Rubio. Va veure que, com ell, jo també era un freak de l'atletisme i em va convidar a preparar-me amb el seu grup d'entrenament. Em va dir: «Sempre havia volgut entrenar un blanquet europeu»”, explica el velocista del FC Barcelona pocs dies abans de viatjar cap al Carib.

A banda del seu interès per progressar com a atleta, Fradera també vol viure aquesta experiència en el vessant tècnic. De fet, el blaugrana combina la seva preparació, a càrrec de Luis Sevillano, amb els entrenaments a un grup de velocistes –és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, a més d'haver fet masters d'alt rendiment i de farmacologia i ajuts ergogènics, i té el títol d'entrenador estatal d'atletisme–, l'assessorament tècnic a la plataforma Where Is The Limit i la presidència del club Athletic Barcelona. Uns coneixements i una formació que de ben segur ampliarà amb l'experiència a Puerto Rico. “És una oportunitat que no podia deixar escapar, i així ho ha entès el meu entrenador dels últims onze anys, Luis Sevillano”, afegeix. Fradera s'estarà tres mesos a Puerto Rico, el màxim permès amb el visat dels Estats Units, on residirà a San Fernando, a casa del mateix entrenador, José Ludwig Rubio. Després es prepararà un mes a la República Dominicana i anirà fent diverses estades fins al mes de maig, on té previst tornar a Catalunya per complir els seus compromisos amb el FC Barcelona, en els diversos campionats de clubs. Més que les novetats tècniques que pugui copsar de la seva estada a Puerto Rico, Fradera valora la possibilitat de viure l'ambient d'un grup reduït d'atletes de màxim nivell, on brilla amb llum pròpia Luguelín Santos, subcampió olímpic a Londres 2012. Campió d'Espanya promesa de 400 m a l'aire lliure (2009) i de 200 m en pista coberta (2007/08), el velocista del Barça, quan les lesions no ho han impedit, era un habitual de l'equip estatal de relleus de 4x400 m, amb qui va competir en el mundial de Moscou 2013 i l'europeu de Zuric 2014. Un parell de cursos sense molèsties físiques –va acreditar 46.60 a l'aire lliure i 46.87 en pista coberta– li va obrir les portes a la prova individual a l'europeu indoor de Praga 2015. Aquest curs va tocar fons i finalment ha descobert que les constants lesions als isquiotibials s'originaven per una malformació al cap del fèmur, que amb l'operació als dos malucs s'haurien de solucionar. Fradera no té pressa –no prepararà la campanya de pista coberta–, però és evident que amb el canvi d'aires pretén créixer com a atleta i continuar somiant en una participació olímpica a Tòquio 2020.