La reconversió del Bordils
Handbol. Va aconseguir dissabte la millor golejada a plata amb un joc sublim que va donar importància al col·lectiu per sobre de les individualitats
“Oli en un llum. Partit perfecte.” Aquesta era la valoració de Pau Campos després del partit que el Bordils va guanyar dissabte al pavelló Blanc-i-verd contra el Gijón. N'hi havia per a això i per a molt més. Els seus jugadors es van imposar per 30 a 15 i van aconseguir la victòria més àmplia des de l'ascens històric del Bordils a la segona màxima categoria de l'handbol espanyol. Però, més que el resultat final, el més important va ser la sensació que l'equip havia escombrat literalment de la pista els jugadors visitants amb un joc sublim, sense fissures en defensa –en la segona part el Gijón només va fer un gol de jugada en els primers 25 minuts– i amb un atac efectiu en què va participar pràcticament tota la plantilla.
Poc amic de les exageracions, Campos qualificava de rodona l'actuació del seu equip, especialment en un segon temps en què tot va sortir bé. Cap errada. Res a retreure. I tot malgrat la pèrdua aquesta temporada de tres dels homes més importants del Bordils –Edu Nonó i Esteve Ferrer, actualment al Bidasoa i al Tuïr, i David Masmiquel, que s'ha retirat– i la baixa per lesió del capità Marc Prat. Amb aquestes absències, ja fa partits que Campos insisteix en la necessitat de canviar el patró de joc de l'equip. La seva consigna és que cal reforçar el grup per sobre de les individualitats. “Al Bordils no tenim cap estrella, les estem fent. Però tenim un grup que creu en el que fa, escolta, aprèn i actua. Tot el que cal per triomfar”, escrivia Campos en el seu compte de Twitter després de la victòria. Una estona abans, a peu de pista, tenia elogis per a tots els seus jugadors: “En atac tothom ha aportat, ha aparegut Farrarons –a qui necessitàvem després d'una setmana lesionat–, en Dalmau ha tornat a trobar gol, en Sergi i en Xicu han estat espectaculars, els extrems han fet gols, els pivots, també... Perfecte.” Oli en llum.
La importància de col·lectivitzar el joc es posa de manifest quan es repassa la fitxa del partit contra el Gijón. Fins a dotze dels catorze jugadors convocats van veure porteria, incloent-hi el porter Jordi González, que va fer un gol de camp a camp aprofitant l'estratègia fallida del tècnic visitant d'atacar amb set jugadors de camp durant molts minuts. De fet, aquesta temporada ja hi ha hagut quatre partits en què han marcat deu o més jugadors del Bordils. Anteriorment havia passat en els partits contra el Nava, el Covadonga i el BMC, amb deu golejadors en cada un.
La millor golejada
Fins dissabte, el Bordils no havia guanyat cap partit a divisió d'honor de plata amb tanta diferència de gols: quinze. Només en quatre partits anteriors, tots jugats al Blanc-i-verd, havia guanyat per una diferència de deu o més gols, tres dels quals van ser en la primera temporada de l'equip després de l'ascens. Els catorze gols de diferència que aquell curs va aconseguir contra l'Ereintza (jornada 23) eren el màxim aconseguit pel Bordils fins aquest dissabte. La mateixa temporada també va guanyar el Palma del Río d'onze gols (33-22, jornada 25) i el Pozoblanco, de deu (34-24, jornada 5). La temporada passada es va imposar contra la Roca per dotze gols (33-21, jornada 2).