tennis
roland garros
Ramos trenca el gel
Quartfinalista a Roland Garros, el mataroní ha posat fi amb el triomf a Bastad a una sequera catalana de títols que perdurava des del 2013
Marc López, or a Rio i campió a París, i Marcel Granollers han fet separats un gran any
-
Ramos i Borg, que li va lliurar el trofeu a Bastad. A sota, López i Nadal, i Granollers amb Marrero AFP / REUTERS. -
Ramos i Borg, que li va lliurar el trofeu a Bastad. A sota, López i Nadal, i Granollers amb Marrero AFP / REUTERS. -
Ramos i Borg, que li va lliurar el trofeu a Bastad. A sota, López i Nadal, i Granollers amb Marrero AFP / REUTERS.
El mataroní Albert Ramos ha trencat amb el seu títol a Bastad una sequera de títols catalans ATP que perdurava des del 2013, en el millor any de la seva carrera. Un curs en què el seu nom va ressonar quan va arribar als quarts de Roland Garros després de derrotar el gegant canadenc Milos Raonic en els vuitens en un partit memorable i en què també va jugar i perdre la final de Chengdu (Xina) contra el jove rus Karen Khatxanov. Ramos és un dels 37 jugadors que han guanyat títols ATP individuals el 2016. El més prolífic ha estat Andy Murray, amb nou corones.
Els títols de Tommy Robredo a Casablanca i Umag, el de Marcel Granollers a Kitzbuhel i el que va guanyar el rapitenc Albert Montañés a Niça havien estat ara ja fa tres anys els darrers individuals del tennis català. A més, Robredo, amb quatre derrotes en els partits decisius a Umag 2014, Shenzhen 2014, València 2014 i Bastad 2015, i Granollers, amb una final perduda a Casablanca el 2014, havien encadenat cinc finals amb derrota. Les de Robredo a Shenzhen i València van ser especialment frustrants. L'olotí va tenir cinc pilotes de partit en cada una d'elles contra el mateix rival: l'escocès Andy Murray, l'actual número u. Això sí, el duel a la pista de l'àgora de València va ser un regal. Les lesions dels dos últims cursos han aturat Robredo (362è), el jugador català en actiu amb més èxits en el seu palmarès. Tampoc no ha tingut gaire bon any Albert Montañés (164è), que va brillar en el Barcelona Open Banc Sabadell però que, condicionat per problemes físics, no ha tingut continuïtat. Granollers, en canvi, ha viscut un bon curs, en què ha “recuperat sensacions” i s'ha tornat a instal·lar entre els 40 millors –37è, amb 21-25–. També va guanyar un challenger, un torneig menor, a Dallas (EUA)
Ramos ja havia estat 38è de l'ATP el 2012, però havia perdut pistonada en els anys posteriors. De sobte, va viure la seva eclosió a Roland Garros. En els vuitens va fer un partit memorable contra el canadenc Milos Raonic, el més mediàtic de la seva carrera. En els quarts no va poder aturar el revés estratosfèric de Wawrinka. Setmanes després, engrescat, es va endur contra Fernando Verdasco a Bastad el seu primer títol. En les semifinals va signar un triomf de prestigi davant de David Ferrer. Els bons resultats –34 triomfs i 31 derrotes, amb l'afegit de dos quarts de final en indoor i la tercera eliminatòria a Wimbledon– li han permès finalitzar 27è de l'ATP, el millor final d'any de la seva trajectòria, ja que ha ascendit 27 llocs en l'exercici (54è). També es va classificar per jugar els Jocs de Rio. Va perdre el primer partit davant del japonès Kei Nishikori.
Els catalans han lluït en dobles. Marc López (10è de l'ATP) va guanyar l'or olímpic formant parella amb Rafa Nadal i va obtenir el títol de Roland Garros i contra els Bryan amb el seu nou company Feliciano López, a més d'endur-se el torneig de Dubai. Els bons resultats els van permetre classificar-se per jugar la copa Masters, en la qual no van accedir a les semifinals. L'excompany de López, Marcel Granollers (18è), per la seva banda, va guanyar tres títols amb tres companys diferents: el canari David Marrero, el polonès Marcin Matkowski i el nord-americà Jack Sock. També va arribar a les semifinals de l'obert d'Austràlia amb l'uruguaià Pablo Cuevas, la seva parella oficial. El curs vinent tindrà de company fix el croat Ivan Dodig.
Djokovic mana sis mesos i Murray regna en el segon semestre
Tres jugadors, dos del big four, i Stan Wawrinka, el cinquè en discòrdia, s'han endut els quatre Grand Slam del curs. Djokovic va arrencar imparable dominant a Melbourne i alçant per primer cop en la seva carrera el títol de Roland Garros, però després va viure una baixada d'intensitat. Andy Murray, que li ha pres el número 1, va conquerir el seu segon títol a Wimbledon i Stan Wawrinka va guanyar a Nova York l'obert dels EUA, el seu tercer Grand Slam, que aviat és dit en uns temps dominats pels quatre grans de la dècada. D'aquesta elit privilegiada, crida l'atenció que Rafa Nadal no hagi obtingut cap dels tornejos grans i acumuli dos anys de sequera, i que, també mortificat per les lesions, acabi el curs en la novena posició. També limitat per les lesions, Federer tanca el quart curs consecutiu sense endur-se cap torneig major. Pel que fa als Masters 1000, se'ls han repartit Djokovic (4), Murray (3), Nadal (1) i Cilic (1). Sense haver guanyat cap torneig de gran format, el 2016 ha estat el de la consolidació en l'elit de Milos Raonic i de Kei Nishikori i, sobretot, l'any del retorn a l'elit de l'argentí Juan Martín del Potro, que va passar en pocs mesos de plantejar-se la retirada a subcampió olímpic i campió heroic de la copa Davis. També s'ha de destacar la irrupció de l'austríac Dominic Thiem, que amb només 23 anys s'ha enlairat fins al top-10 –ha acabat vuitè– i ha guanyat quatre títols, els mateixos que Stan Wawrinka. Mereix igualment una menció honorífica el castellonenc Roberto Bautista, que, sense fer gens de soroll, acaba en una brillant catorzena posició i dos títols al sarró. No ha estat un bon any, en canvi, per al xabià David Ferer. Amb 33 anys, tanca en el lloc 21è sense haver conquerit cap títol.