Tampoc es va fer esperar tant com altres anys, l'heroïcitat, el cop d'home, la sorpresa que suposa que el Bordils guanyi un rival superior en tots els àmbits. Menys en un: la idiosincràsia d'un equip, d'un club, d'un poble, que quan s'hi posen tots, imprescindibles, són invencibles.

El resultat trenca una ratxa negativa –la darrera victòria havia estat a l'octubre– que tendia a dramàtica veient el que quedava abans de tancar la primera volta. Ara... “Ens dóna molta moral, per qui és, que guanyes el Barça. I perquè, en la classificació, amb 11 punts al final de la primera volta, ja gairebé estaràs fora del descens. És una primera volta excel·lent”, va dir Pau Campos després del partit, el primer que guanya el Bordils al filial blaugrana com a local en quatre temporades –un triomf a fora i un empat a casa, abans.

“Tothom ha estat bé. En Pep ha fet sis gols, però dos de penal, tothom ha participat... Les 18 aturades de Jordi González [43 per cent d'efectivitat], la defensa espectacular de tots, però en concret de Joan Vilanova i Oriol Masmiquel, que ens ha demostrat la seva qualitat en defensa... Tots, perquè en Dalmau s'ha carregat l'equip a l'esquena, en Mario s'ha trencat la cara en totes les accions, com en Sergi; en Gerard Farrerons, que fa molt temps que té el turmell tocat, ha aportat quan calia, els extrems han estat fins...”, va dir el tècnic, molt orgullós de la tasca del seu equip. I amb motiu.

En la primera meitat, i amb una bona posada en escena (4-1, Pep Reixach, 9'), l'intercanvi va ser la tònica dominant, i es va passar del 7-4 (Moreno, 16') a l'11-13 abans que Farrerons ajustés el marcador al descans. En la segona, les alternatives van fer que el Barça caigués a la trinxera local, no pogués córrer i l'avantatge fos sempre blanc-i-verd. Fins al sostre de 6 (25-19, Mario). Els blaugrana van reaccionar. I ho va tenir a la mà. Fins que una falta en atac provocada per Combis i el posterior 27-25 de l'esquerrà van tancar l'heroïcitat del quart curs a plata. La primera...