El COC torna a caminar
Gerard Esteva serà escollit avui president en l'assemblea després de pactar una candidatura conjunta amb la Plataforma Pro Seleccions i el govern
El reconeixement del COI continuarà sent l'eix bàsic de l'entitat
El president de la UFEC, Gerard Esteva, serà escollit aquesta tarda (2/4 de 6) nou president del Comitè Olímpic de Catalunya (COC), i ho farà amb un pacte sota el braç amb la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i la Secretaria General de l'Esport. Les tres parts van signar ahir un acord que formalitza una candidatura única amb l'objectiu de reactivar el COC i establir un nou comitè executiu. L'acord farà que el president de la Plataforma, Xavier Vinyals, passi a ser el tresorer general i el vicepresident de l'entitat, i configura una junta amb diverses sensibilitats, fet que posa punt final a algunes reticències que havien sorgit entre els membres originals de l'assemblea del COC quan Esteva va anunciar a l'octubre la seva intenció de reactivar l'entitat i presentar la seva pròpia candidatura a la presidència.
El COE avisa
El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, va reaccionar ahir mateix a l'acord per constituir el nou COC recordant que al Comitè Olímpic Internacional (COI) només hi pot haver “un comitè olímpic per estat” i advertint que hi ha tres sentències judicials que haurien d'impedir al COC usar la simbologia del COI. L'assemblea que votarà avui el nou president i que es farà a la seu de la UFEC coincideix simbòlicament amb la gala anual del COE, que presidirà a Madrid Mariano Rajoy.
Precisament, per complir la norma olímpica que recordava Alejandro Blanco ahir –un estat, un comitè–, l'objectiu del pacte, segons els seus signants, és emprendre un procés que posi el COC a punt per al seu reconeixement per part del COI, una nova “estructura d'estat” en un moment en què Catalunya viu un procés polític en què aspira a ser un estat sobirà dins la comunitat internacional.
La candidatura conjunta, que no tindrà oposició en l'assemblea d'avui, preveu l'elaboració d'un programa de compliment normatiu que reguli la seva activitat, d'uns nous estatuts per adequar el COC a la Carta Olímpica i al Codi Civil de Catalunya un pla d'accions a desenvolupar pel COC. Un cop avui es voti la nova junta –cada assembleari té un vot–se'n convocarà una altra per aprovar uns nous estatuts i els propers passos a seguir.
L'assemblea està participada en un 74% de federacions esportives, 48 de les 67 que hi ha a la UFEC. També hi estan convocades vuit persones a títol individual, els expresidents Josep Miró i Ardèvol, Ignasi Doñae, Miquel Arbós i Pere Sust, i els fundadors, Albert Bertrana, Enric Ballesteros, Emili Civis i Federic Prieto. Per acabar, les entitats que formen part de l'assemblea de la seva fundació són l'Agrupació Catalana d'Esport per a Tothom, la Unió Barcelonina d'Associacions Esportives, la Plataforma Pro Seleccions, la Unió de Consells Esportius de Catalunya, la UFEC i l'antiga secció de ciclisme de la UE Sants, reconvertida ara en l'associació Volta a Catalunya.
En el nou comitè executiu hi seran representats com a antic president Sust i com a fundador, Ballesteros. També en seran vocals el president de la federació de patinatge, Ramon Basiana; el president de la federació d'entitats excursionistes, Jordi Merino; el president de la federació de bàsquet, Joan Fa; la presidenta de la federació de voleibol, Maribel Zamora; el president de la federació de corfbol, Francesc Serra; el president de la federació d'esports per a persones amb discapacitat, Francesc Martínez, i la presidenta de Dona i Esport, María José Bilbao.
El programa de la candidatura inclou, entre altres punts, fomentar i promoure que totes les federacions siguin membres del COC i estudiar l'impacte que el reconeixement internacional tindria per a l'esport català i també en els àmbits econòmic i social.
ELS PROTAGONISTES
Tres dècades de lluita pel somni olímpic
A les portes dels Jocs Olímpics de Barcelona, la idea d'un comitè nacional propi va començar a prendre forma fins que el maig del 1989 es van aprovar els primers estatuts seguint el model que proposava el COI, que en aquells moments acceptava membres que no havien de ser reconeguts, necessàriament, com a estats independents. El primer president va ser Miquel Arbós, de la federació de ciclisme, però l'etapa més mediàtica i més activa va ser la de Josep Miró i Ardèvol (1990-94), durant la qual el COC va sol·licitar per escrit el seu ingrés al COI tot i que mai va complir tots els requisits que s'exigien, sobretot el de tenir cinc federacions olímpiques reconegudes en les federacions internacionals.