Futbol sala

MARC TOLRÀ

JUGADOR DEL BARÇA LASSA DE FUTBOL SALA

“És el primer gran repte”

“Són el rival a batre, l'equip que guanya els títols des de fa un parell de temporades”

“Ens queda molt per millorar, però crec que tothom se sent partícip del projecte i això és el més positiu d'aquest inici de curs”

La seva res­pon­sa­bi­li­tat al ves­ti­dor del Barça creix al mateix ritme al que creix com a fut­bo­lista. Una cosa no ha d'anar sem­pre lli­gada a l'altra, però en el cas de Marc Tolrà (Vilas­sar de Mar, 27 de gener del 1991) ha anat així. La revo­lució al ves­ti­dor del Barça l'ha fet pas­sar a mar­xes forçades de ser el pri­mer jove de la casa que es con­so­li­dava al pri­mer equip a ser un dels capi­tans. “Ho ha assu­mit per­fec­ta­ment. Té el cap sem­pre a lloc”, recal­cava fa uns dies el seu tècnic, Andreu Plaza.

Ha can­viat de rol en poc menys d'un any. Com ho ha vis­cut?
La reno­vació que hem fet ha por­tat gent jove com jo. I que, a sobre, ens conei­xem. Com que tinc una mica més d'experiència, els és més fàcil par­lar-me a mi i dema­nar-me qual­se­vol cosa abans que a algú més veterà. Però, tots estem per aju­dar i si puc fer més fàcil l'adap­tació dels nous, per­fecte.
En quin moment estan res­pecte a aquell procés d'adap­tació que tant es va comen­tar a l'inici?
Encara hem de millo­rar moltíssim. Però tot i que ens fal­ten par­tits, cada cop ens conei­xem més. No parlo de con­fiança, parlo d'enten­dre què vol el com­pany en el moment en què jo tinc la pilota i saber què està pen­sant. Som molta gent nova i això fa que sigui lent, aquest procés. També crec que és posi­tiu el fet que tot­hom se senti partícip del pro­jecte. Quin­tela, per exem­ple, estava jugant poc i l'altre dia va fer un par­tidàs.
L'any pas­sat recla­mava que tot l'equip remés en la mateixa direcció. Es refe­ria això?
És clau per gua­nyar. Tot­hom s'ha de sen­tir partícip, jugui 5 o 25 minuts.I és una cosa de cadascú, no de qui tens al cos­tat, ni de l'entre­na­dor. Tots volem jugar, però hem d'enten­dre que el més impor­tant és l'equip.
Quan es va pren­dre la decisió de reno­var mig ves­ti­dor, s'espe­rava estar on estan?
Tenim pos­si­bi­li­tats de posar-nos líders. No m'ho espe­rava gens. Tam­poc m'espe­rava el bon inici del Palma o que l'Inter caigués en la copa. El fut­bol sala és impre­vi­si­ble i cada any està més igua­lat. Però, també pre­fe­ri­ria estar més a baix i que no ens hagues­sin eli­mi­nat de la copa del Rei en els vui­tens. Allò, però, ens va ser­vir per fer un pas enda­vant i seguir el bon camí.
Dis­sabte pas­sat, con­tra el Palma, van ofe­rir la millor versió de la tem­po­rada.
Són tres punts més. No ser­veix de res gua­nyar el Palma si després perds amb qual­se­vol equip dels de la part de baix. El que sí que can­via són les sen­sa­ci­ons que ofe­rei­xes, el pas enda­vant que fas com a equip. No havíem enca­de­nat mai 40 minuts de bones sen­sa­ci­ons, de joc.
I van acon­se­guir aque­lla regu­la­ri­tat tan anhe­lada...
El dia d'El Pozo vam fer vint minuts bons i ens va poder la pressió. I en aquesta lliga, con­tra equips d'aquesta enti­tat, no et pots rela­xar com ho vam fer. Ho vam comen­tar en la mitja part del Palma i vam acon­se­guir estar forts men­tal­ment.
I després de superar el Palma, visi­ten la pista de l'Inter. Com es veuen res­pecte a ells?
Encara no hem tin­gut cap repte amb majúscu­les. Són tres punts, però és el pri­mer tu a tu, a Madrid, con­tra el rival a batre. M'agrada pen­sar que no serà trans­cen­dent, que només són tres punts com la nos­tra gole­jada de l'any pas­sat al Palau con­tra ells, però és l'Inter i és el rival a batre. No et puc dir com em veig, perquè crec que és el pri­mer repte d'altura del pro­jecte. Encara em costa cali­brar.
Més que con­tra el Palma o con­tra El Pozo?
Total­ment. Pri­mer perquè juguem fora i després perquè juguem con­tra els que gua­nyen els títols ara mateix.
Què n'espe­ren?
Crec que és impor­tant avançar-nos. O que si ells ho fan abans, fer que no se sen­tin còmodes i no tin­guin gaire temps l'avan­tatge. I, sobre­tot, aguan­tar la pressió en els moments com­pli­cats. Per això també és un repte.
Allò dels petits detalls...
És el que deci­deix els grans par­tits. Per exem­ples, polir l'estratègia. O saber tan­car molt bé la defensa. I afi­nar la pun­te­ria. Són petits exàmens que hem d'anar pas­sant durant el par­tit. Si no els apro­vem, que almenys ens ser­veixi per apren­dre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)