El dar­rer mes de Mari­ona Ser­ra­hima ha estat frenètic. La sant­cu­ga­tenca s'ha eri­git en una de les referències de la selecció sub-21 espa­nyola, que ha aca­bat en quarta posició el mun­dial de Xile. I, a més, ha mar­cat cinc gols en els dos últims par­tits amb el Junior en la divisió d'honor. “Ha estat estres­sant perquè han pas­sat mol­tes coses en pocs dies. Però totes bones. Els resul­tats han acom­pa­nyat i l'experiència ha estat una pas­sada”, explica cofoia la juga­dora de Sant Cugat del Vallès.

Onze gols en els pri­mers nou par­tits de la lliga han fet que Ser­ra­hima acabi la pri­mera volta com a pit­xitxi de la divisió d'honor. El pòquer de gols de diu­menge pas­sat en el duel con­tra el Pozu­elo madri­leny, el cuer, han fet que se situï a la part més alta de la taula de gole­ja­do­res. “No he can­viat gai­rebé res. A vega­des em quedo després d'algun entre­na­ment per prac­ti­car el tir. Però, tam­poc he fet res espe­cial. Crec que és una qüestió de con­fiança i de dinàmica. Suposo que quan t'entre­nes al màxim aca­bes jugant al màxim”, explica Ser­ra­hima, que ha fet un salt qua­li­ta­tiu en el dar­rer any. Tot i ser una habi­tual en les con­cen­tra­ci­ons de les selec­ci­ons infe­ri­ors, Ser­ra­hima asse­gura haver fet un canvi de xip. “Era una juga­dora que em cre­mava molt fàcil­ment. Me n'anava dels par­tits a la mínima. Un dia eren els àrbi­tres i els altres era jo mateixa. Sem­pre aca­bava amb tar­geta, era un drama”, narra. Després que molts entre­na­dors li insis­tis­sin perquè canviés d'acti­tud, la gole­ja­dora del Junior ha fet el clic defi­ni­tiu. “Estic més cen­trada. M'ha anat bé tenir al meu cos­tat juga­do­res de la talla de la Cris Gui­nea i la Car­lota Petc­hamé, juga­do­res de la selecció que sem­pre m'han ser­vit per emmi­ra­llar-me i que s'entre­nen sem­pre al màxim”, explica Ser­ra­hima. “Fa que et con­tagiïs de la seva manera de fer les coses”, afe­geix.

Gui­nea, que l'estiu pas­sat va mar­xar a la lliga ale­ma­nya, és una de les bai­xes sig­ni­fi­ca­ti­ves d'un Junior que ha hagut de suplir els noms amb esforç i sacri­fici. “Estem com­pe­tint con­tra equips com el Club de Campo, que tenen vuit juga­do­res de la selecció, i nosal­tres ens hem de reforçar amb noies d'edat juve­nil”, explica la gole­ja­dora, que, tot i això, creu que l'equip –segon clas­si­fi­cat a qua­tre punts de les madri­le­nyes– aspira a gua­nyar la lliga i la copa de la Reina, el gran objec­tiu de l'any 2017. “Ens fa una il·lusió espe­cial perquè la juguem a casa. A més, l'any pas­sat va venir moltíssima gent a veure'ns jugar la final i ens vam que­dar amb les ganes de gua­nyar el títol per agrair-ho”, recorda la sant­cu­ga­tenca.

També serà espe­cial l'any vinent per a la família Ser­ra­hima, una de les fun­da­do­res del Junior que en aquest 2017 que comença com­plirà 100 anys. El seu besavi Mau­rici va ser el fun­da­dor d'un club en què han des­ta­cat el seu avi i els seus tiets, i on ara es fan un nom ella i el seu germà, un dels capi­tans del pri­mer equip i peça essen­cial del com­bi­nat sub-21 espa­nyol que ha aca­bat sisè el mun­dial de l'Índia. “És una res­pon­sa­bi­li­tat gran”, comenta rient la gole­ja­dora sant­cu­ga­tenca, que explica que, tot i la llarga tra­dició fami­liar d'hoquei sobre herba, els seus pares pre­fe­rien jugar a ten­nis. Anys més tard, el Marc, el seu germà gran, i ella, pro­cu­ren que els seus equips seguei­xin crei­xent en les màximes divi­si­ons de l'hoquei esta­tal i con­fien que els altres tres ger­mans seguei­xin la tra­dició fami­liar. De moment, la Mari­ona és un valor en alça, que enguany ha aga­fat molta res­pon­sa­bi­li­tat al seu equip i que s'ha eri­git en la gole­ja­dora i ha tan­cat la pri­mera volta com a pit­xitxi de la lliga amb 11 gols.